A l'Aràbia Saudita, una monarquia islàmica amb més de 32 milions d'habitants, s'hi parla sobretot l'àrab i l'anglès. Té feina per tant Pablo Machín per intentar explicar això dels minipartits, el punt que regala la Federació i discursos habituals d'un entrenador que des que va abandonar Montilivi ha anat completant el seu currículum amb experiències a la Primera Divisió que no li han acabat d'anar bé. Després de l'última plantofada, potser inesperada perquè quan l'Alabès el va fer fora el 12 de gener l'equip estava fora del descens, ha decidit reiventar-se ben aviat, sense esperar o viure de rendes com farien d'altres. Amb 45 anys acaba de signar per l'Al-Ain. Un club afincat a la ciutat d'Al-Bahah, d'uns cent mil habitants, situada al sud del país. No hi va de vacances. El repte és dels complicats, per més que el nivell futbolístic d'aquell país no sigui ni de bon tros el que s'ha trobat fins ara. L'exigència és alta i la pressió la té des del primer dia. L'Al-Ain és el cuer de la lliga de l'Aràbia Saudita i té la permanència a set punts. Només ha guanyat tres partits i ja acumula onze derrotes. Cinc de consecutives, cosa que va provocar la destitució de l'alemany Michael Skibbe.

El cronòmetre ja s'ha posat en marxa. Té feina per davant Machín, que debutarà aquest mateix dijous al King Saud Sport City. El seu nou equip juga davant l'Al-Ettifaq, sisè classificat. Aquest cop no l'acompanyarà el lloretenc Jordi Balcells, fidel al seu costat en les últimes aventures. Compartirà experiència amb gent que coneix aquesta competició i a les seves ordres tindrà el veneçolà Juanpi Añor, exjugador del Màlaga i Osca, i qui havia sonat com a possible fitxatge del Girona uns mesos enrere.

Ja li agraden els reptes al sorià. Després de fer totes les feines al Numància, el club de la seva terra, va prendre una decisió que li canviaria la vida el mes de març del 2014. Sense gairebé recorregut al futbol professional i encara sense reconeixement, va acceptar la proposta que li arribava des de Montilivi. El Girona estava pràcticament mort, sentenciat. Amb ell va reviure, atrapant una permanència que semblava impossible. La relació es va allargar durant quatre anys. Van ser 189 partits, amb alguna clatellada, però una etapa farcida d'alegries. A l'heroica salvació, la seguien dues promocions, un històric ascens i una temporada per emmarcar en l'estrena a la Primera Divisió. L'admiració de la ciutat, una penya oficial al seu nom, i el reconeixement extern per la feina ben feta.

Aquell punt i a part obria un munt de possibilitats. Portes que s'han anat obrint, però sempre s'acabaven tancant de manera precipitada. Si va deixar el Girona va ser, sobretot, per la llaminera proposta que li arribava des del Sevilla. Al Pizjuán va aguantar des de l'estiu fins al febrer següent. 50 partits entre totes les competicions. Massa exigència i poca paciència van provocar la seva destitució. La temporada següent, la passada, l'Espanyol el va triar per intentar salvar un equip que anava a la deriva. Va durar molt poc al càrrec: 15 partits abans de ser rellevat per Abelardo Fernández. I aquest passat estiu va fer marxa enrere quan ho tenia tot lligat per marxar a la Xina. El motiu, una oferta de l'Alabès. Volia entrenar a Primera un cop més i ho va aconseguir, però 20 partits després el tornaven a destituir. No ha perdut el temps i ara accepta un nou repte. El més exòtic de tots.