«Què, com està el tema del coronavirus?», pregunta al periodista el pivot senegalès abans de començar l'entrevista. Faye és un tipus inquiet i afable, i de seguida té ganes d'explicar-se. Sis anys després de marxar del Senegal ha anat fent-se un nom en el bàsquet professional i anhela continuar creixent per arribar a l'ACB i, fins i tot, l'NBA. A Màlaga, els seus descobridors, no hi va tenir fortuna, però en el seu següent destí, Gran Canària, va crèixer molt. Després va jugar cedit a LEB Plata a Ávila i el curs passat es va estrenar a LEB Or amb el Guipúscoa. De moment ha firmat contra el Lleida i l'Alacant els seus dos partits més complerts amb el Bàsquet Girona.
Sent que passa pel millor moment de la temporada?
Sí, però jo sempre em sento en el millor moment. L'equip m'ha ajudat molt per millorar. La meva feina és aquesta, estar sempre preparat i oferir la meva millor versió. Segurament ara estic més còmode i tinc més confiança, gràcies al suport de l'equip i d'en Carles (Marco).
Quins aspectes del seu joc han de millorar, encara?
El que he de fer és entrenar cada dia i millorar, així en general, però també és veritat que per exemple els tirs lliures són fonamentals i els he de perfeccionar. Jo soc el primer que s'adona de tot allò que he de millorar. Cada jugador té els seus plans específics, i per exemple jo, al final dels entrenaments, he de convertir 20 tirs lliures per poder anar-me a dutxar. Cada vegada ho aconsegueixo abans.
L'any passat va coincidir amb Rozitis a Sant Sebastià. Per què no acaba d'arrencar?
En Davis és un gran jugador. La temporada passada ho va fer molt bé. Però no sempre les coses surten com un vol. Hi parlo molt, amb ell, és el meu company i juguem en la mateixa posició. Ell, com tot l'equip, està una mica preocupat, sobretot quan perdem, perquè tots volem guanyar. M'entenc molt bé amb ell i penso que veurem la seva millor versió.
Li agrada Marc Gasol com a pivot? Què pot aprendre d'ell?
A mi en Marc m'encanta. M'agrada molt. És una persona molt educada i valora la seva actitud. És un jugador intel·ligent, i això és el que marca diferències. En el futur, vull ser com Marc Gasol. M'encanta també perquè és molt humil a pesar de tot el que ha aconseguit. (Riu) I no ho dic per quedar bé amb el president, eh? Ho dic perquè ha entrenat amb nosaltres, al meu costat, i jo m'he fixat en tot el que feia.
Durant la seva etapa formativa va ser diversos cops MVP en campionats d'Espanya. Veure's com una promesa de futur li ha posat massa pressió?
No. A mi que es digués això el que em feia era donar-me més ganes per treballar i evolucionar. M'empenyia a ser encara millor. A mi, com a tothom, m'agrada que parlin bé, i sempre quan he estat en aquesta situació ho he fet servir per esperonar-me i mirar de seguir fent camí.
Com va arribar a Espanya? Va ser dur deixar la seva família al Senegal amb 14 anys?
Jo vaig arribar a Màlaga amb aquesta edat. Però allà no em van voler i vaig marxar al Gran Canària, gràcies a l'actuació del meu agent, on vaig començar a destacar i a fer bones temporades en la base. A mi el bàsquet no m'agradava quan era petit. A la meva família som força alts i el company de la meva mare sempre em deia: «Biram, tu tindràs futur en el bàsquet, per què no ho proves?». La meva mare també m'ho deia, que aprengués a jugar-hi, però jo els deia que no, que no m'agradava, que el que jo volia era ser porter de futbol. Al final ho vaig provar. I vuit o nou mesos després de començar a jugar a bàsquet ja vaig venir a Espanya.
Va començar a jugar amb 13 anys i de seguida va fer el salt a Europa?
Sí. L'Unicaja em va descobrir al Senegal, tot i que jo mai vaig jugar allà amb cap equip, no hi he competit mai. Un observador em va veure en uns campus d'en?trenament i vaig anar cap a Màlaga.
Què li ha donat el bàsquet?
El bàsquet és la meva vida. M'ho ha donat tot. He après el respecte, el companyerisme, i també m'ha permès guanyar diners. El bàsquet m'ha salvat la vida, la veritat és aquesta. Jo mai havia anat a l'escola i, gràcies a venir a Europa, quan vaig estar al Gran Canària, vaig poder començar a estudiar una mica i vaig fer un cicle de cuina. M'agrada molt cuinar. Si no hagués estat jugador de bàsquet, no sé què hauria sigut. Ara la meva família està orgullosa de mi. La meva mare em dona molt suport, i és la primera d'animar-me si un partit no ha sortit bé. Està al Senegal, mai ha vingut a veure'm a Espanya. Jo cada estiu vaig allà, però ella encara no ha estat aquí. Alguna dia la convidaré.
El 2019 es va plantejar inscriure's al draft. Arribar a l'NBA és un dels seus objectius?
Sí, ho és. I penso que hi puc arribar. Per això he de seguir treballant molt, en soc plenament conscient, i fer cas als consells dels meus entrenadors. També m'agradaria jugar a l'ACB, tant de bo fos amb el Girona. De totes maneres, arribar a les coses és el més fàcil, el difícil és després continuar oferint el millor nivell per mantenir-s'hi.
Quan va adonar-se que podria viure del bàsquet?
Quan vaig anar amb la selecció del Senegal sub-19. Vaig anotar la cistella que ens va fer guanyar el partit al final, i vaig anotar 31 punts. Vaig estar orgullós del que havia fet i vaig pensar que potser sí que tenien raó i que això del bàsquet estava fet per a mi.
Quin ha sigut el seu millor partit?
En recordo un al Mundial sub-19 amb Senegal, Vaig fer 34 punts i 19 rebots. (Riu) Estaria bé que diumenge contra el Granada pogués fer el mateix!
Màlaga, Las Palmas, Ávila, Sant Sebastià i Girona són ciutats molt diferents. S'hi ha trobat bé a totes?
M'he trobat bé a tot arreu. A Las Palmas hi vaig estar molt bé, igual com a Àvila, tot i que allà hi feia molta fred. Sant Sebastià em va agradar molt, és una gran ?ciutat, amb el mar, però hi plovia molt i, com que no jugava gaire, no hi era feliç. Aquí a Girona ?estic molt bé. Sé que la ciutat va estar 20 anys a l'ACB i és un bon lloc per seguir creixent. Comparteixo pis amb en Ryan (Logan) i, tot i que m'agrada estar a casa, també he anat coneguent la ciutat.
