Camila Martínez (Ginebra, Suïssa, 2001), membre de la plantilla del GEiEG Uni, recordarà per sempre més un Spar Girona-Bembibre amb poca història disputat la setmana passada a Fontajau. Va ser el dia del seu debut a Lliga Femenina, un dels objectius pels quals no va parar de lluitar fins que va tenir l'oportunitat d'arribar a la ciutat. «Abans d'entrar l'Alfred (Julbe) em va pessigar la galta. Suposo que m'ho va fer per dir-me ´ei que debutaràs, creu-t'ho'», recorda. Aquesta aler d'ascendència espanyola i argentina explica que «jugar amb l'Uni Girona al costat de Vasic o Palau és complir el somni i fer realitat el per què jugues a bàsquet». Quan explica la fita encara se li il·luminen els ulls. La seva família, tant des de Suïssa com des d'Argentina, ho ha viscut amb «orgull» i no amaga que després de la còmode victòria contra el Bembibre «el meu telèfon treia fum».

Aprendre rodejada de jugadores de primer nivell és tot un honor. «A més de ser grans professionals són gran persones. Abans em van donar molts ànims i després em xocaven la mà o m'abraçaven. Llàstima de la finestra FIBA (la majoria de la plantilla ha marxat aquesta setmana amb les seves seleccions) però m'hagués agradat quedar-me una mica més amb elles comentant el partit». No és res nou, per a Camila Martínez, treballar al costat del primer equip perquè des dels primers dies a Girona combina els entrenaments a Fontajau amb el Lluís Bach de Sant Narcís. En aquest darrer pavelló és on juga assíduamente amb el GEiEG Uni a la Lliga Femenina 2.

A l'equip grupista hi va arribar l'estiu passat provinent del Ginebra de la Primera Divisió Suïssa. És una història ben curiosa ja que Martínez, just abans del confinament del març del 2020, s'havia posar en contacte amb el club per proposar-los el fitxatge. «El que vaig fer va ser enviar un vídeo amb els meus higlights , és a dir, les meves millors jugades», rememora. Dies abans del decret de l'Estat d'Alarma, Martínez va poder entrenar amb les gironines però degut a les noves restriccions provocades per la pandèmia i que la lliga suïssa prosseguia va haver de fer les maletes i retornar precipitadament a la seva ciutat. No obstant això, la jove de 19 anys no va mai abaixar els braços i va seguir insistint. Volia venir a Girona i competir a la lliga espanyola: «Jo tenia clar que el meu objectiu era venir aquí perquè el campionat té molt més nivell que a Suïssa. Allà, la primera categoria és més fluixa que la d'aquí. Podria dir que està entre la Lliga Endesa i la Lliga Femenina 2», comenta. Afageix que «m'he hagut d'adaptar perquè és diferent el joc. Aquí tot és molt més ràpid, més dinàmic? Allà les jugades es masteguen molt i es deixa que corri la possessió gairebé fins al final. No obstant això, ara puc dir que el meu procés d'adaptació ja s'ha acabat».

La primera temporada de la suïssa sota les ordres de Joan Pau Torralba la valora positivament malgrat que el GEiEG Uni es mou per la part baixa de la lliga i diumenge té un partit trascendental a la pista de l'Andratx, cuer. Martínez recorda que «darrerament hem jugat contra equips d'alt nivell com el Barça, el Sant Adrià o el Lima Horta. Estic completament convençuda que tirarem endavant la situació i ens salvarem. Tenim nivell de sobres per fer-ho. A més, i crec que és un dels factors més importants en el món de l'esport, som una pinya. Ens portem totes molt bé».

La seva nova aventura a Girona la va emprendre en solitari. Martínez va deixar tota la seva família a Suïssa per fer realitat un somni i seguir progressant en el bàsquet. «No em va ser difícil fer-ho. Quan vols una cosa has de pendre decisions. Jo el que volia des del primer moment era venir a jugar aquí. Deixar la meva família a Suïssa en aquestes circumstàncies es fa més fàcil. A més venir a una ciutat com Girona en comptes que a Barcelona és molt millor. Aquí es pot anar a quelsevol lloc caminant o en bici», relata l'aler, que va començar en el món de l'esport practicant volei, com el seu pare. De fet, el lligam de Camila amb l'esport ve gairebé des que va néixer. Tota la seva família n'ha practicat. La seva mare va ser jugadora de bàsquet i el seu pare, Guillermo Martínez, va ser membre de la selecció d'Argentina als Jocs Olímpics d'Atlanda 1996 en la modalitat de volei. La cosa no acaba aquí, sinó que Camila Martínez té un germà i una germana que també busquen la porta del triomf cap a l'esport d'elit. La seva germana Stéphanie és actual jugadora de l'equip júnior de bàsquet del Barça, mentre que el seu germà Matías és integrant del conjunt sub-21 del FC Sion suís amb qui el combina amb els entrenaments amb la primera plantila de la Primera Divisió helvètica. De moment ella és la única que ja ha debut a l'elit. I ho ha fet a Fontajau.