Mentre aquí el projecte Obrim Girona podria convertir-se en un abans i un després en el món de l'esport a Espanya, amb l'acollida de públic a les grades de Montilivi -seria el primer estadi de la LFP que ho permetés- o Fontajau, hi ha països que ja fa temps que funcionen d'una manera molt similar a la vida que portàvem abans. Es tracta de la Xina. El lloc on fa un any va començar el coronavirus, una pandèmia que faria estralls arreu. Tot i que no va ser fàcil, hi va poder tornar el passat mes d'octubre l'exentrenador del Bescanó Miquel Hereu per seguir la seva aventura a Kunming com a director del projecte local d'una de les acadèmies del FC Barcelona.
Hereu és un dels «afortunats» que han pogut reprendre la «desitjada normalitat». Dinàmica d'entrenaments, partits, reunions... Sens dubte, «un privilegi i una excepció en l'àmbit mundial». Arran de la pandèmia, el tècnic gironí va haver d'esperar més del compte per tornar a la Xina després de trobar-se a Catalunya per vacances quan va «explotar la covid-19 a Wuhan». «L'entrada de ciutadans estrangers està molt restringida. Només les persones que tenen visats especials en vigor poden entrar», explica. En aquest sentit, el Barça va encarregar-se d'enllestir-ho tot: «El club va gestionar un visat especial des de l'ambaixada xinesa a Madrid. Calia una PCR negativa 72 h abans del vol i després una altra a l'aeroport d'arribada (Xangai), on et traslladen a un hotel per passar 14 dies de quarantena», detalla.
Tot i el tràfec o el mal tràngol que podia suposar el viatge, a la Xina l'esperava una gran sorpresa: «La vida normal». «Els primers dies a Kunming se'm feien estranys. Costava una mica de creure que els primers passejos, entrenaments, reunions, sopars, etc., podien ser sense mascareta ni restriccions», assegura. El seu testimoni es troba a anys llum del nostre dia a dia: «Estem igual que l'hivern de l'any passat. Podem fer entrenaments i activitat al camp, anar a un restaurant, cinema, teatre, gimnàs, beure una cervesa... Durant aquests mesos es veu gent amb mascareta pel carrer, però és que els xinesos l'han portat sempre. De seguida que tenen un refredat o la grip se la posen per no encomanar a la resta».
Pot semblar una utopia, però és ben real. Això sí, que a la Xina hi hagi més llibertat no els eximeix dels protocols per evitar nous contagis. «Continuen obligant a rentar-se les mans amb gel hidroalcohòlic al principi i final de l'entrenament. Surt algun cas puntual en alguna ciutat xinesa (en total hi ha uns 10 casos en tot el país) i no es pot abaixar la guàrdia al 100%, però sembla que tenen el virus molt controlat», diu. En aquest sentit, «sorprèn veure la diferència entre la situació global i la situació al país». «Crec que és una suma de diversos factors: tipus de societat, valors culturals, controls d'entrada molt restringits i estrictes, mesures de xoc i de gran abast quan surt algun cas positiu com aïllar barris durant 14 dies o milions de tests a ciutats senceres, i l'inici de la vacunació», afegeix.
La competició
El que fa l'efecte que arribarà a partir del mes que ve a Girona amb l'obertura progressiva dels estadis, a la Xina fa mesos que és una realitat. Sempre van un pas endavant. «Es va acabar la Superlliga xinesa en dues seus úniques i amb aforaments limitats», comenta. Ara bé, «la Superlliga femenina i la Tercera Divisió xinesa es van acabar en una seu bombolla, precisament a Kunming, però sense públic». Sigui com sigui, fa enveja llegir tot el que pot fer Hereu a la Xina. L'entrenador té contracte amb els blaugrana fins al 30 de juny de 2021 i gaudeix de l'experiència «en l'àmbit personal i professional»: «Soc un privilegiat. Tant per treballar en el món del futbol per un club com el FC Barcelona com per fer-ho en una ciutat fascinant de la Xina. Ja veurem quins reptes ens esperen en el futur».
