Diumenge vinent, dia 7 de març, el FC Barcelona viurà una de les jornades que podrien quedar gravades a la història del club, amb les eleccions a la presidència i a la junta directiva del club en un moment de pandèmia, de crisi global a l'entitat i amb el futur de l'Espai Barça i de Leo Messi en joc, i el desig de Víctor Font, Toni Freixa i de Joan Laporta de fer front a aquests reptes.

Unes eleccions on està en joc el futur del FC Barcelona, immers en un gran deute econòmic, amb un present gris a nivell esportiu quant al primer equip de futbol i el gran dubte de si el nou president convencerà Leo Messi perquè es quedi, i amb la incertesa de si el club podrà continuar sent dels seus socis i sòcies.

Són 110.290 socis els que tenen dret a vot i, d'aquests, segons diverses enquestes, uns 35.000 encara estan indecisos, quan queda una setmana per votar presencialment. A més, un total de 22.811 socis i sòcies --el 20,7 per cent-- ja han votat anticipadament per correu, fins al divendres 26, una novetat fruit de la pandèmia de coronavirus.

Una altra novetat és que aquesta jornada electoral, que tindrà lloc de 9.00 a 21.00 hores, comptarà amb sis seus de votació; Barcelona (Camp Nou i Palau Blaugrana), Girona, Lleida, Tarragona, Tortosa i Andorra.

Pendents de demanar aquest vot per correu, en aquesta última setmana de campanya presidencial per excel·lència, de demanar el vot presencial amb fins a tres debats i amb ulls posats en totes aquestes seus estaran els tres candidats, dels nou inicials, que van passar el tall de les 2.257 signatures necessàries: Víctor Font, Toni Freixa i Joan Laporta.

Si Font o Freixa guanyen les eleccions, es convertiran en el president número 41 de la història del club. Si guanya Laporta, que ja va ser president entre el 2003 i el 2010, viuria un segon mandat. Guanyi qui guanyi, haurà de fer front a un seguit de reptes i objectius i, en comú, tenen la missió de salvar l'entitat tant esportivament o a nivell de soci (es podria convertir en una SAD).

El deute és gran; segons la memòria econòmica del club, el deute total ascendeix a 1.173 milions d'euros, dels quals 730 són a curt termini i 266 milions s'han de pagar abans del 30 de juny, inclosos els 90 que va avançar el fons Goldman Sachs per l''Espai Barça'.

El projecte de remodelació del nou Camp Nou, el Palau Blaugrana i limítrofs és un dels aspectes clau per al present i el futur del club. L''Espai Barça' comportarà una gran inversió, de 815 milions segons l'última actualització que va fer l'anterior junta directiva. En un moment en què s'han de retallar costos i despeses, també en plantilla esportiva, sembla complicat.

La part econòmica i l'esportiva hauran d'anar de la mà perquè es preveuen pèrdues àmplies aquesta campanya 2020/21. Cal reduir el sou dels jugadors, però sense perdre qualitat i amb la necessitat de reforçar un equip de futbol que no guanya la Champions des del 2015 i que perd poder també en les competicions nacionals. I, sobretot, hi ha Leo Messi.

A l'argentí, el 'D10S' i referent del Barça en els últims temps, se li acaba el contracte aquest estiu; fa un any, va voler sortir però es va quedar, davant la negativa de Bartomeu de deixar-lo marxar, per no anar a judici contra 'el seu' club. Sembla que, ara, escoltarà el nou president, que haurà de seduir-lo a tots els nivells per retenir-lo.

Des del gener, Messi pot negociar amb llibertat amb un altre club. Només l'argentí i el seu entorn saben si esperen el nou president, com va comentar en la seva última entrevista, o no. El nou dirigent arriba tard, amb el mercat d'hivern tancat i amb la temporada en el seu tram final.

Per què? Per una combinació de fets. La pandèmia ha ajornat la data electoral, però la comissió gestora i el seu president, Carlos Tusquets, van optar, malgrat prometre que les eleccions serien "as soon as possible" (al més aviat possible), per no tenir pressa per posar una data, sobre la base de buscar la seguretat dels socis.

Uns temps que no han passat ràpid en cap moment. Cal recordar que aquestes eleccions arriben per la dimissió en bloc de l'anterior junta directiva, el 27 d'octubre del 2020, provocada per una moció de censura que va comptar amb 19.532 signatures vàlides (n'eren necessàries 16.521) però que no es va arribar a votar per la dimissió anticipada de Josep Maria Bartomeu i els seus directius.

Més de quatre mesos més tard de la dimissió de l'anterior junta directiva, a partir del 8 de març hi haurà un nou president i un nou òrgan de govern per prendre aquestes decisions. Amb urgències esportives i econòmiques, però amb un nou horitzó per endavant amb noves oportunitats de negoci i aquest 'Espai Barça' per construir. I amb un Leo Messi, per atreure i convèncer.