Què s'hi juga l'Uni aquest mes de març?
Ens ho juguem tot. Estem encara en disposició de disputar tots els títols, totes les competicions, i hem d'anar a totes. Les aspiracions són màximes.
On té posades més esperances: Copa, Lliga o Eurolliga?
No hi ha cap competició que diguis que és el nostre objectiu final. El millor que tenim a l'Uni és que cada any anem creixent i cada any anem competint una mica més. Ens agradaria guanyar la Copa de la Reina, que és el títol que ens falta dels de la Federació, però som realistes i aquest any ho tenim molt complicat després del sorteig que ens va tocar.
Què li ha faltat, fins ara, a l'equip, quan s'ha enfrontat al Perfumerías Avenida i al València?
Aquests dos rivals estan a un nivell molt alt. Tota la lliga ha anat creixent. Hem de ser realistes, ja li ho deia abans, tant Avenida com València tenen pressupostos molt més alts que el nostre. Estem competint contra dos grans equips i no és fàcil.
El València, per tant, ha arribat per trencar l'hegemonia dels últims anys Uni-Avenida?
El València té un pressupost de més de dos milions, molt superior al nostre, que està a l'1,2 aproximadament, després de la retallada que hem hagut de fer aquesta temporada, d'un 20% més o menys. Hem de ser conscients que al darrere tenen un mecenes que hi posa diners. El nostre és un altre model. Tenim un patrocinador però al darrere també n'hi ha molts d'altres de més petits que per les circumstàncies d'ara mateix no ens poden ajudar tant com els agradaria. Però de moment ens ha permès tenir un equip per poder disputar les tres competicions.
Li va bé a l'Uni anar de tapat aquest cop a la Copa?
Potser podem donar la sorpresa, per què no? Hi ha dos grans favorits però nosaltres també som allà. Està sent un any molt complicat. Vam començar amb públic, ara juguem sense; ara un equip agafa el covid i has d'aturar-te... les circumstàncies ho fan molt complicat. I nosaltres trobem a faltar molt l'afició. A Fontajau s'havia creat un clima molt bo i les jugadores ho diuen, que són les primeres que ho troben a faltar. Som persones i a tots ens afecta la crisi sanitària i estem cansats del coronavirus. Per això la nostra il·lusió a la Copa hi és tota, sabent que per davant hi ha rivals molt complicats.
Està content amb Julbe?
Sí, s'ha vist un canvi en el joc de l'equip. Hem crescut en números. Però encara falta agafar algun concepte.
A què atribueix que sobretot a casa s'hagi hagut de remuntar partits amb el Cadí, el Gran Canària...?
Portem molt de desgast i les jugadores ho noten. Potser equips que en teoria són més fàcils t'ho acaben posant més difícil perquè t'ho agafes amb una intensitat que no és la mateixa com afrontaries un duel amb un rival més potent.
Què li preocupa més, la situació esportiva, guanyar títols, o assegurar la viabilitat del club?
A mi, em preocupa més la viabilitat. Esportivament podem estar contents, estem allà, lluitem amb els millors, estem a totes les competicions en el grup capdavanter... però la realitat econòmica aquesta temporada ens està afectant molt i això és una preocupació molt gran.
Això vol dir que la viabilitat per a la temporada que ve està en perill?
El nostre projecte era consolidar-nos a Europa i ho estem aconseguint. La temporada que ve ens adaptarem al que poguem tenir. El que mai no farem, ni hem fet, és estirar més el braç que la màniga. L'any que ve farem un equip per competir, amb il·lusió i amb ganes, però dins les nostres possibilitats.
El pressupost d'aquesta temporada està cobert?
No, ja li puc anticipar que aquesta temporada la tancarem amb dèficit. Ens ha caigut molt el número d'abonats, n'hem perdut més d'un miler. Les esponsoritzacions de les petites empreses també s'han reduït, hem deixat de rebre ingressos de venda d'entrades, botiga i bars els dies de partit... aquesta temporada gent de la junta hi hem hagut de posar diners.
Han decidit com compensaran els abonats pels partits que no han pogut gaudir?
Hem de veure com s'acabarà la temporada. Nosaltres vam agafar un compromís i ho respectarem. Hi haurà compensació, però quedarà també a la decisió del soci.
La gent haurà de valorar si vol donar uns diners a fons perdut al club en època de vaques magres.
Hi ha gent que ho voldrà fer, i d'altres que no. Tot és respectable i tothom podrà fer el que vulgui. Nosaltres som transparents.
La batalla per dur públic a Fontajau és el que més l'ha desgastat els últims mesos?
Realment ha sigut molt dur, sobretot perquè ara sí, ara no, provoca molt d'estrès. En algun moment ho hem tingut molt a prop, però després acabava sent que no. És desesperant perquè tens la il·lusió de reobrir Fontajau, i que ho havíem fet bé. Ens vam anticipar a tot. En el primer confinament estava al grup de treball de Girona de la desescalada, i veient per on anaven els trets, a l'estiu vam fer un pla per dur gent al pavelló i es va veure que era correcte. Vam tenir públic dos o tres partits. Ara en queden dos de Lliga i els play-off. L'esperança no la perdem. El que han d'entendre és que la nostra realitat és una altra i que per desgràcia l'esport femení encara està molt lluny del masculí. Depenem molt d'aquestes coses. No tenim cap mecenes ni els ingressos de televisió.
La plantilla de la temporada que ve la farà Pere Puig?
Sí. En Pere està cansat, té una empresa, i té una situació complicada com tothom. Sempre ens demana fer un pas al costat, no marxar, però ell i la seva experiència aporten molt i, de manera directa o indirecta, la plantilla la tornarà a fer ell. De moment tenen contracte Júlia Soler i Julia Reisingerova.
La permanència del GEiEG Uni a Lliga Femenina 2 demostra la bona feina de la base?
Sí, aquest és el repte. Ens agradaria que la base fos una escola esportiva, una pedrera, que nodrís de noies gironines el primer equip. Tenir gent de la casa sempre és un orgull, i després sempre pots complementar l'equip amb estrangeres. A més per les nenes de la base sempre és un mirall tenir un referent de casa al primer equip.
