El repte és tan apassionant com perillós, però Albert Parés s'hi ha llançat de caps. Entrenar el Figueres és «una oportunitat» irrebutjable per al fins ara segon de Javi Salamero, que arran de la dimissió del lloretenc ha rebut l'encàrrec de treure l'equip del perill. Parés s'estrenarà diumenge contra l'Horta en un partit, com els altres tres que queden, on només val la victòria per evitar caure entre els equips que lluitaran per evitar el descens.

Agafar el Figueres ara és una oportunitat?

Sense cap mena de dubte. És un repte. La paraula oportunitat considero que s'escau per a perfils d'entrenador com jo, que he començat a Quarta Catalana i he anat pujant categories. Assolir la Tercera com a primer entrenador en un club de la importància i història del Figueres és una oportunitat.

S'esperava ser l'escollit?

No. La dimissió d'en Javi (Salamero) no va ser sobtada perquè ja havia avisat que si es perdia un partit més dimitiria. Ell ja va dir que era una decisió personal seva i que el cos tècnic no hi tenia res a veure. Depenia que el club apostés per mi, però també em podia trobar que fitxés un entrenador que vingués amb un altre segon i quedar-me fora.

Com li va comunicar la directiva que seria vostè?

Diumenge em van dir si podia dirigir l'entrenament de recuperació de dilluns i em van deixar caure si podien comptar amb mi. Jo vaig dir que estava a disposició del club però primer volia parlar amb en Javi. Després m'ho van tornar a proposar. La junta s'havia reunit amb els capitans i els va transmetre la intenció.

I Salamero què li va dir?

No li vaig pas demanar permís, però havia de parlar-hi. He treballat amb ell a Farners i Palamós i sé que soc de la seva confiança. A més a més, tenim una relació personal molt bona. Em va dir que havia d'aprofitar l'oportunitat.

Què li ha mancat fins ara a l'equip?

Literalment, encert de cara a porteria. No parlo dels davanters només. S'ha competit bé i generat ocasions clares o molt clares, però tenim un dèficit de gols important. Per mi és l'únic que s'ha de mirar de canviar.

Així no canviarà gaire res del que es feia amb Salamero?

Hem de tirar pel camí recte, que és guanyar. No tenim temps per canviar gaires coses.

Contra l'Horta només val la victòria?

Sí. Va contra la meva filosofia perquè sempre he pecat de ser una mica romàntic, però ara toca ser pragmàtic i guanyar.

Queden quatre partits. Ha fet comptes? Quants punts falten al Figueres per no ser dels cinc últims?

Mentiria si digués que no, però ara només tenim ben clara una cosa. Al cap tan sols hi tenim l'Horta. No servirà de res pensar en el Banyoles (següent rival) si no guanyem l'Horta diumenge.