La victòria contra el València a La Fonteta acaba amb una ratxa de quatre finals de Copa de la Reina perdudes de manera consecutiva que, amb dues lligues en el seu palmarès (el 2015 amb Roberto Iñiguez a la banqueta i el 2019 amb Èric Surís), dues Supercopes i destacats papers en competició europea, l'Spar Girona tenia en el títol de Copa la seva assignatura pendent. Abans de l'arribada de Surís a la banqueta, l'Uni havia aconseguit disputar dues vegades la Copa amb Anna Caula (Arganda del Rey, 2012; i Zamora, 2013) i s'havia vist perdent dues semifinals, amb Ramon Jordana, en una ajustada derrota a la pròrroga davant el Conquero a Torrejón de Ardoz el 2015 que acabaria accelerant la dimissió del veterà tècnic osonenc, i Miguel Ángel Ortega (sense opcions contra Perfumerías Avenida en un fluix partit a Sant Sebastià el 2016).

El febrer del 2017, amb Surís al capdavant de l'equip, amb Jordana, Peters, Coulibaly i una americana tant diferencial com volàtil com era Ify Ibekwe, l'esforç del club i l'Ajuntament per portar la Copa a Fontajau semblava que fonamentava l'estrena de l'Uni en el palmarès de la competició. Fins que Sílvia Domínguez va dir que no. Que encara no tocava. La sensacional actuació de la base de Montgat va capgirar la final en el tercer quart i el Perfumerías Avenida, amb Miguel Ángel Ortega a la banqueta, s'enduia el títol en un Fontajau preparat per a la celebració. Els 22 punts d'Ibekwe, però amb un 4 de 15 en tirs de dos, no van ser suficients contra els 27 de Domínguez, els 15 de Givens o la força interior d'Erika de Souza.

Aquella victòria de l'equip de Salamanca a Fontajau va obrir un cicle de quatre finals de Copa consecutives entre les castellanes i l'Uni. Sempre amb victòries per a l'Avenida. L'any següent a Saragossa, en una final on l'equip gironí, després que Colhado passés una mala nit, no va tenir capacitat de resposta física davant la intensitat del Perfumerías tot i els 18 punts de Núria Martínez.

El 2019, en la tercera final consecutiva entre els dos equips, les gironines varen arribar a Vitòria en plena transformació de l'equip: Shay Murphy havia anunciat que marxava, Gabby Williams tot just havia acabat d'arribar; i amb molts problemes físics de Colhado, Núria Martínez o Reinsigerova). Williams va començar a demostrar el seu potencial (18 punts), però sense Colhado i amb Reisingerova només podent jugar 13 minuts, l'Avenida es va emportar el títol amb la tripleta interior De Souza, Robinson i Elonu. Mesos més tard, la història canviaria amb la final de lliga caient en mans gironines. Era el seu segon títol.

I, en el darrer precedent, ara fa just un any, dies abans que totes les competicions s'aturessin per la pandèmia de coronavirus, l'Uni no va poder contra un gran Perfumerías Avenida que, liderat per Tiffany Hayes, va aprofitar-se de l'ambient de jugar a Salamanca per guanyar 76-58 amb els 25 punts de la nord-americana neutralitzant els 14 de Sonja Vasic o els 10 de Bishop.

la final en imatges. 1 Palau i Vasic intenten frenar una entrada de Queralt Casas.

2 Julbe protesta una decisió arbitral.

3 Les jugadores de l'Uni salten de la banqueta per celebrar el títol. 4 Palau rep el títol. 5 Gray va ser la MVP del partit. 6 La decepció del tècnic del València, Rubén Burgos. F