Les semifinals a l'Eurocup de fa dues temporades contra el Lattes Montpeller són el millor resultat que ha assolit mai un equip català en competició europea superant el que havien aconseguit abans clubs mítics com el Picadero, Mataró o el Tortosa (com a Sabor d'Abans o Caixa Tarragona) de les figuerenques Anna Junyer i Roser Llop que dominava les competicions estatals o l'UB Barça. Aquella gesta de l'equip que entrenava Èric Surís no va ser flor d'un dia; l'any abans només un tir agònic de Jelena Dubljevic (Galatasaray) a Fontajau va doblegar les gironines a quarts de final, i la temporada passada el llavors Spar Citylift Girona havia de lluitar contra el Reyer Venezia per, de nou, jugar la penúltima ronda de la competició europea quan la pandèmia va tancar les portes dels pavellons i de les cases de milions de ciutadans. Ara, aquesta setmana, l'Spar Girona buscarà fer un pas més intentant arribar a una Final Four de l'Eurolliga en una complicada eliminatòria de quarts de final contra el Perfumerías Avenida jugant els dos partits a Salamanca en només tres dies.

Un repte certament molt complicat, però, sobre el paper, també ho era que fa poc més d'una setmana l'Uni guanyés la Copa a València, superant el mur del Perfumerías Avenida en semifinals i les amfitriones en la final. Un títol que trencava una ratxa de quatre finals consecutives perdent i acabava amb més de tres dècades de sequera del bàsquet català a la Copa. El darrer que la va guanyar va ser, precisament, el Caixa Tarragona d'Anna Junyer i Roser Llop el 1989 a Tenerife. Una dada que, més enllà de l'anècdota, demostra com al llarg de la darrera dècada el projecte ha reescrit la història del bàsquet català amb un palmarès que ja agrupa dues Lligues, una Copa, dues Supercopes i nou lligues catalanes a banda d'haver trencat el sostre europeu amb les històriques semifinals de l'Eurocup de fa dues temporades contre el Lattes Montpeller. Al mateix temps, el creixement esportiu de l'Uni ha permès que el bàsquet català «repatriés» noms que, no fa pas tants anys, semblava impossible que tornessin a jugar en un club del país com Núria Martínez, Laia Palau i Marta Xargay; o que, també, el públic de Fontajau gaudís d'estrelles internacionals com Chelsea Gray, Sonja Vasic, Gabby Williams, Chardé Houston, Angel Robinson, Nadia Cohado o Ify Ibekwe.

El 2 d'octubre del 2010, amb el fugaç Joan Carles Díez a la banqueta i Laura Antoja de base titular i l'ara delegada, Carla Jou, completant la convocatòria, l'Uni va guanyar el que era el seu primer títol a l'elit. 63-76 a la final de la Lliga Catalana contra el Cadí al Palau d'Esports de la Seu d'Urgell amb 21 punts de la nord-americana Morgan Warburton. Des d'aquell dia han arribat vuit títols més de Lliga Catalana, el darrer aquesta mateixa temporada. Però no va ser fins cinc anys més tard d'aquell primer trofeu que l'Uni faria el gran pas de guanyar la Lliga Femenina-1. Va ser el dia de Sant Jordi de 2015, amb l'ara tècnic de l'Avenida Roberto Íñiguez a la banqueta, quan un Fontajau ple va veure com l'equip de Jordana, Kuktiene, Ibekwe o Jael Freixanet aixecava el títol. Un èxit que no es tornaria a repetir fins al 2019, amb Èric Surís d'entrenador, i un altre cop amb el Perfumerías Avenida de rival i amb Laia Palau i Núria Martínez liderant un equip que, sustentat pel talent físic de Resingerova i Gabby Williams, ja havia fet història setmanes abans arribat a les semifinals de l'Eurocup. Les dues Supercopes són del 2015, en el debut de Chelsea Gray en la seva primera etapa al club, i del 2019 amb un paper molt destacat d'Adaora Elonu. Les dues vegades amb Fontajau com a escenari.