Com arriba el Perfumerías Avenida als quarts de final?

No hi arribem en el nostre millor moment, tenim molts problemes físics, però sense cap excusa. Tenim l'avantatge de jugar a casa i amb una mica de gent, i això ens pot ajudar a equilibrar-ho. Hem tingut moments millors, amb més energia, però repeteixo, no tenim excusa. Hem de superar la dificultat perquè el premi és molt gran. Les jugadores ho tenen clar i totes, en principi, hi seran.

Accepta la comparació de David contra Goliat?

I qui és David i qui és Goliat?

Per pressupost, l'Avenida hauria de ser Goliat.

Jo no ho tindria tan clar. Analitzi l'edat mitjana i la plantilla dels dos equips objectivament. Jo sé com hem fitxat nosaltres. Vasic o Chelsea Gray quant deuen cobrar? Jo sé per què les meves jugadores han vingut aquí, per donar un gir a la seva carrera. I si perquè l'equip ha anat guanyant se li vol donar la volta... una cosa són els resultats i l'altra, la realitat.

Què va fer bé l'Uni per guanyar la Copa?

En l'eliminatòria de semifinals contra nosaltres, va saber tornar al partit, aprofitar la nostra falta d'energia física. Va tenir encert, va tenir la inèrcia de creure més que nosaltres en la victòria, a la pròrroga. A la Copa l'Uni va fer un gran treball i va merèixer guanyar, va controlar la final contra el València pràcticament sempre, explotant els seus punts forts. Tornant al nostre partit de semifinals, penso que la clau va ser que amb el 60-48 a l'inici del darrer quart nosaltres perdonem cinc atacs seguits, una safata, un triple alliberat, una falta en atac, una pèrdua que acaba amb triple de Gray... i això els va ajudar a creure i a tornar. Però també li dic que en bàsquet no val tot. Ja tindrem temps de parlar d'Alfred Julbe.

Em deixa intrigat. Què vol dir que en bàsquet no val tot?

Als entrenadors els respecto a tots. I a sobre, amb l'historial que té Alfred Julbe, imagini's. Només per ser entrenador té tot el meu respecte. Però al darrere hi ha les persones. Tu no pots dir que l'Avenida «no juga honest» en un temps mort televisat. Que m'expliqui per què no juguem honest. Per què parla amb les meves jugadores, per què les acusa de flopping (exagerar), jo no hi parlo pas amb les rivals. Per això dic que no tot val. Potser ell considera que això és l'art de la guerra i que ningú li ha de dir el que ha de fer. Com a persona deixa molt a desitjar. Al final no queden els triomfs ni les derrotes, sinó la gent que t'estima. Si fos l'entrenador de l'Uni i parlés així del tècnic del Salamanca l'afició de Girona no ho entendria. Intentem jugar intenses i amb esforç amb un equip molt jove que necessita tenir intensitat.

El veig molt enfadat.

Que m'expliqui per què no són honestes les meves jugadores. Em sento aludit, com si jo ho afavorís. Em dol com a persona. Ho va dir dos cops. They don't play honest, en anglès. I per postres aquest senyor parla i parla de Miki Vukovic, omplint-se la boca d'un íntim amic meu, i em fa mal a les orelles. He de dir jo el que pensava Vukovic com a persona de Julbe? No li diré el que deia d'ell en serbi. Em fa vergonya aliena, tot plegat. No tot val per guanyar, no tot val per progressar. Després la gent es queixa que es queda sola. Quan poses el cartell d'entrenador per davant del de persona, passa això. Ho vull parlar amb ell i dir-li a la cara què en penso.

Canvia alguna cosa la semifinal perduda a l'hora de preparar l'Eurolliga?

No, perquè tu t'has de preguntar si l'equip creu en el que fa. Sí que hi haurà detalls, coses per millorar. Podem defensar millor, per exemple. Però segur que ells també preparen sorpreses.

Què té de diferent l'Uni de Julbe respecte al de Surís?

La primera diferència és que el de l'Èric era dirigit per una gran persona. Sabia guanyar i sabia perdre. Les altres són menys inmportants. Tinc més respecte per l'Èric que per aquesta altra persona, per molt que pugui guanyar 20.000 títols.

El sorprèn encara la capacitat que té Pere Puig per construir plantilles competitives?

En Pere és un supertreballador, contínuament pensant com amb les limitacions que té pot fer el millor per a l'equip. Viu per això. És molt llest. A més, en la proximitat, és una persona que t'arriba i que ajuda en tot el que necessites. Li tinc molta estima, a en Pere, igual que amb l'expresident Biargè, en Vicenç (Bordas) i molta gent de Girona que em va donar un tracte exquisit. Aquella Lliga de 2015 segueix sent molt especial. Vam fer el primer pas per construir el que és ara l'Uni.

L'experiència de Laia Palau és vital per a l'Uni?

El que pugui dir de la Laia (la va entrenar al Ros Casares), o de la Sílvia (Domínguez) que tinc jo a l'equip, es quedaria curt. Com competeix, la fam que té... no tinc paraules, segur que em quedo curt. L'estimo i li tinc estima, tot i que a la pista siguem rivals.

Haver obtingut la bombolla i jugar a casa és el primer punt de l'Avenida a l'eliminatòria?

No ho crec, l'Spar Girona té molta experiència, un punt que a nosaltres ens falta. l arriben en un bon moment als quarts de final, creuen en el que fan i poden guanyar. Ara, és clar que com a tècnic m'estimo més jugar a casa i amb una mica de públic, que ens pot ajudar a donar les forces que ens puguin faltar.

Com s'ha trobat en el retorn a Espanya després d'haver entrenat molt temps a fora, a l'Orenburg, el Sopron i el Kursk?

Aquesta temporada s'ha ajuntat tot. He pogut trobar el projecte, un equip jove, un club que volia començar aquest trajecte, i això ha passat en un any de pandèmia. Jo tenia clar que em trobaria més còmode a prop dels meus que a fora. En aquesta situació hauria sigut dur estar lluny de casa. Estic content, també perquè el nivell de la Lliga Femenina ha pujat, i no pararà de pujar.

La irrupció del València és una bona notícia?

Per suposat, i més que en vindran. Molts clubs ACB acabaran tenint equip i el bàsquet femenení tindrà estatus de professional perquè el Govern ho haurà de reconèixer. De fet, ja ho és de professional, només faltaria proclamar-ho.

Quin valor dona al fet que ja no sigui invicte a la Lliga, després de perdre a València dissabte?

Cap. Algun dia havia de perdre, no hi ha cap entrenador de cap esport que guanyi sempre. Tot ha de tenir un equilibri. Per sort a València vam salvar l'average, i això ho vaig donar per bo.