«El cos encara em demana això, la rutina dels entrenaments entre setmana, els nervis previs als partits, competir...». S'explica Jose Martínez, veterà exlateral del Girona a Segona A, però també d'altres clubs de la província com el Peralada, l'Olot i el Palamós, a poca estona de debutar, ahir, amb el Vilablareix. Disposat a gaudir del futbol «i de la Tercera Catalana», que ahir reprenia la competició després de cinc mesos d'aturada per la pandèmia, amb un partit contra el Fornells. «És el meu club, aquí hi estic com a casa, i com que soc el director esportiu, és com s'hi m'hagués fitxat a mi mateix», bromeja fent una pausa al visionat, amb la familia, de La bella y la bestia. Quan s'acabi tots marxaran cap al camp. Ningú es vol perdre l'estrena del lateral, que no disputava cap partit des del Palamós-Tona de Primera Catalana disputat l'11 d'octubre (0-0). El virus va fer aturar tot el futbol amateur català i quan es va poder reprendre Jose va decidir deixar el degà, igual com d'altres futbolistes, decebut amb el tracte rebut.

Es manté en plena forma perquè té contacte directe diari amb l'esport. Juga amb el Vilablareix, entrena el juvenil A del club i es fa càrrec de la direcció esportiva. I a més porta la seva pròpia empresa de tecnificació, on transmet tot allò que ha après en gairebé dues dècades de carrera professional. «Fèiem conya amb la gent del club de a veure quan fitxaria i al final ha sigut abans del què em pensava», deia ahir. El seu pla passava per acabar aquesta temporada al Palamós, on havia arribat el gener de 2020 des de l'Olot, però els esdeveniments es van precipitar, va deixar el degà i tenia ganes de seguir jugant.

«No vull deixar el futbol d'un dia per l'altre. He competit tota la vida i el cos encara em demana això. Ja ho sé, que jugo a Tercera Catalana, però això m'aporta una hora i mitja d'entrenament els dimarts i els dijous, i no acabar d'un dia per l'altre», confessa. Encara sent papallones a l'estómac. Hi havia nervis per veure com aniria el debut contra el Fornells. Jose admet que «s'espera molt de mi, i aquest nervis ja m'agraden, perquè vol dir que encara hi ha il·lusió, i jo vull donar també aquesta il·lusió al vestidor amb els meus consells. L'any ha sigut molt dur». L'entrenador del Vilablareix és Àngel Olmo i Jordi Menes fa de segon. «Estem creixent una barbartitat, esperem un camp de futobl 7 per donar qualitat als entrenaments. Estem fent les coses a poc a poc i bé. Tenim unes bones instal·lacions i bons entrenadors», assegura. Aquesta és la tercera temporada del Vilablareix a Tercera Catalana «i tenim l'objectiu de pujar a Segona perquè volem crear un filial a Quarta Catalana per aquells juvenils que porten temps aquí i no tinguin cabuda al primer equip. I seria totalment sub-23», apunta el lateral.

Jose ho té clar: «Jugo per passió. El més fàcil seria fer de director esportiu i dedicar-me a l'empresa de tecnificació, però em costa deixar aquesta vida i a més a més quan estic al camp desconnecto de tot». A banda de jugar al Peralada, al Girona (2005-2013, vivint els ascensos a Segona B i Segona A), l'Olot i el Palamós el defensa gironí també va passar pel Múrcia i va viure una exòtica aventura a Xipre (Omonia Nicosia). Gairebé dues dècades de futbolista professional que ell es resisteix a finiquitar.

del futbol d'elit a l'amateur. Jose ha sigut professional gairebé durant dues dècades. 1 El lateral fent broma amb els companys abans de saltar al camp. F

2 Una acció del Vilablareix-Fornells d'ahir amb Jose a la dreta. F

3 Jose en un partit contra el Celta de Copa del Rei a Montilivi amb el Girona (2009). F