El Bàsquet Girona se salvarà?

Estic segur que sí. Però nosaltres el que hem de fer és estar pendents del partit de diumenge contra el Tizona. En tenim moltes ganes, de tornar a jugar, i necessitem anar partit a partit, fent les coses bé, per assolir l'objectiu i seguir fent créixer el projecte.

Que hi hagi públic a Fontajau és una motivació més?

I tant, i tant! Portem molts mesos sense gent, jugant a porta tancada, i tenim ganes que l'afició s'ho passi bé veient l'equip. Estic segur que ens ajudarà moltíssim que hi hagi públic. Podran entrar mil persones, el ritme de reserva d'entrades és bo, i ens il·lusiona poder retrobar els seguidors.

Què els oferiran?

Esforç durant 40 minuts. És el nostre compromís. Hem d'estar els 40 minuts concentrats, esforçant-nos, sobretot en defensa. Després ja se sap que els tirs uns dies poden entrar, i en d'altres, no. Però el sacrifici en defensa i serà segur.

Començant la fase pel descens líders, l'objectiu ha de ser quedar primers i ser repescats pels «play-off»?

No, l'objectiu ha de ser guanyar el màxim de partits possibles, començant pel de diumenge contra el Tizona. Quan quedin poques jornades per acabar la fase ja ens plantejarem on som i què podem assolir. Si no ens concentrem en el partit de diumenge, podem patir. Dels nou equips que jugarem la fase, quatre baixaran a LEB Plata. Només podem pensar en el Tizona.

És significatiu que el cap de setmana passat tots els equips del grup B, on era el Girona, perdessin contra els de l'A?

També és veritat que van haver-hi molts partits igualats, amb alguna pròrroga... ja anirem veient què passa setmana a setmana. El que està clar és que la lliga està igualadíssima, que tothom s'ha reforçat i que no hi ha cap partit fàcil.

Per què el Girona ha sigut tan irregular?

Aquesta temporada és molt especial i estranya. Per començar és el primer any del club a LEB Or, i ens va costar arrencar. No vam començar gens fins, sobretot pel que fa a resultats, tot i que vam anar millorant. Després vam tenir una baixa per lesió (es refereix a Llorca) i dos jugadors que van marxar (Aleix Font i Dani Garcia), vam haver d'estar molts dies confinats per culpa del virus... hem hagut de superar molts contratemps. Però ho hem fet. A dia d'avui estem en una bona posició. No ha sigut gens fàcil, perquè hem passat d'estar 15 dies aturats a haver d'afrontar tres partits en una setmana.

Ara porten dues setmanes aturats des del triomf a Lleida.

Aquesta ha sigut la tònica de tot l'any. Hem d'estar preparats físicament però també mentalment que pot passar qualsevol cosa.

Com ha trobat la LEB Or? Té el nivell de les seves anteriors etapes a la categoria?

Jo penso que sí, que la LEB Or té un nivell molt alt. És molt semblant a quan jo hi havia jugat fa uns anys. Aquesta temporada és una mica diferent perquè s'ha dividit en dos grups, i no hem tingut l'oportunitat de jugar contra tots els equips. Però tot i això aquí hi ha jugadors que ho estan fent molt bé.

Tercera etapa a Fontajau. En quina ha gaudit més, la del Casademont, la del Sant Josep o ara la del Bàsquet Girona?

Ostres! Difícil de dir. Sempre que jugo aquí a casa gaudeixo moltíssim, aquesta és la veritat. Totes les etapes han sigut especials. La primera, amb el Casademont, perquè vaig debutar amb el primer equip a l'ACB; després amb el Sant Josep vam fer un gran any a la LEB Or i vam arribar al play-off. Ara, ja quan la meva carrera es va acostant al final, torno a Girona i també és especial ajudar a fer créixer el club.

Ha vingut per quedar-se? Es vol retirar a Girona?

Acabo contracte aquest any i no sé què passarà en el futur. Però si, és clar, em serà difícil tornar a marxar. Jo estic bé físicament i tinc ganes de seguir jugant, a veure si ens posem d'acord. El que està clar és que vaig tornar a Girona per acabar la meva carrera aquí.

Què representa ser el jugador franquícia de l'equip?

Em dona més responsabilitat que a la resta, ho entenc així. A més soc capità, i la meva feina també és fer que l'equip estigui unit i doni el màxim en cada entrenament i en cada partit. Soc una mica la unió entre en Carles (Marco) i l'equip, i també amb la directiva. És tot una respon­sabilitat extra que tinc per ajudar que aquest projecte continuï creixent tal com ho ha estat fent fins ara.

El projecte creix segons el que li havien promès?

I tant! Som un dels clubs de LEB Or, segur, i fins i tot de l'ACB amb una millor estructura. Som molt ambiciosos i encara volem seguir fent passes per créixer més. Tenim moltes comoditats, no ens podem queixar de res. Això fa que la nostra obligació sigui estar només centrats en el joc.

Veu Girona de nou a l'ACB?

Tot just és el nostre primer any a la LEB Or, això no ho hem d'oblidar. Jo entenc la pregunta, que és recurrent, perquè Girona ha sigut una ciutat amb tradició ACB durant vint anys. La gent ho va gaudir moltíssim. Avui, però, hem de tocar de peus a terra. Si ens acabem consolidant a la categoria i anem creixent any a any algun dia es podrà aconseguir. Tant de bo Girona pugui gaudir de nou de l'ACB.

El club ha organitzat uns campus per Setmana Santa en quatre seus. S'hi deixarà veure?

Sí, segur que sí. Em motiva treballar amb la mainada. Una de les seus és al pavelló de Llagostera, que està al costat de casa meva. Estem contents amb aquesta proposta perquè els nens han sigut dels més perjudicats amb tots els efectes de la pandèmia i està bé que puguin tornar a treballar i a jugar. Hi prendran part entrenadors del club i nosaltres els jugadors ens hi deixarem veure, segur, per col·laborar-hi.