La penitència d'haver de passar per una fase de descens per guanyar-te la permanència pot ser, a vegades, també un estímul per fer passos endavant. El Bàsquet Girona no va començar gens bé l'any del debut a la LEB Or, però si continua oferint actuacions impecables com la segona part d'ahir contra el Tizona, o la de Lleida quinze dies abans, té números per acabar el curs amb un somriure. De moment l'equip de Carles Marco ja suma 7 triomfs i segueix liderant la lligueta, gràcies a un bon partit i, en particular, a una excel·lent segona part. Va destacar un nom propi, més que res, perquè fins ahir se l'havia vist poc. Rozitis, per un dia, es va convertir en el pivot implacable dins la zona que Jordi Plà pensava que havia fitxat l'estiu passat. 18 punts (9/9 en tirs), 10 dels quals al tercer quart, quan el Girona va trencar el partit i el Tizona, molt anàrquic i depenent del triple, va començar a entendre que no hi tindria gaire més a fer.

Carles Marco ja havia advertit en la prèvia que el Tizona era un equip perillós en el triple. Mentre l'encert els va acompanyar relativament, van sobreviure (45-43 al descans després d'una cistella des de 6,75 sobre la botzina de Martínez). Aleshores duien un 6/13 de tres. Van acabar amb 8/29, o el que és el mateix, a la segona part en van clavar dos de setze intens. Quan el tir exterior se'ls va apagar, el Tizona no va trobar la manera de seguir viu al partit. El Girona va començar, a més, el tercer quart amb una defensa encara més intensa. No es donava cap pilota per perduda i entre els triples de Cosialls i Jónsson, i els jocs de peus de Rozitis a la zona, la diferència es va anar eixamplant. Del 45-43 amb què s'havia arribat al descans en menys de cinc minuts vam passar a un 58-46 després d'un bàsquet de Sàbat. Els únics dos triples del Tizona en la segona part van arribar aleshores, però el Girona hi va trobar resposta automàtica i no va permetre que el rival entrés al partit. Ni l'equip, així en global, ni Rozitis, en particular, amo i senyor de la pintura, celebrant amb eufòria una recuperació, o evitant una pilota perduda. Mai vist. I una notícia sensacional per a l'equip, si el letó segueix així. A la festa també s'hi va voler afegir el base Barral, ahir 10 punts, en la seva millor actuació des que ha arribat a Fontajau.

Al darrer quart s'hi entrava amb un 72-60 després de quatre punts seguits de Rozitis. La victòria no perillaria, és més, el Girona va acabar fent una destrossa en el rival. Una cistella de Logan disparava la diferència a +20 per primera vegada (88-68), i encara van arribar els locals a dominar de 22 (90-68). Feia estona que el rival havia desaparegut i en el retorn de l'afició a Fontajau el públic s'ho va passar bé, sense sobressalts. Marco va acabar donant un minut i mig al gironí Moncanut i també a Dibba, vinculat del Sant Narcís.