El pilot gironí Maverick Viñales (Yamaha) va dominar amb autoritat i una estratègia ben planificada la primera cursa de l'any, el Gran Premi de Qatar de MotoGP, que es va disputar al circuit de Losail. Així, Viñales va sumar la seva novena victòria en la categoria reina de l'mundial de motociclisme i la vint-i-cinquena de la seva carrera esportiva.

Al triomf de Maverick Viñales s'hi va estar a punt d'unir una segona plaça del vigent campió del món Joan Mir (Suzuki), que va aconseguir avançar al francès Johann Zarco (Ducati ) en l'última volta, però la gran velocitat de les motos de Borgo Panigale li van jugar una mala passada, ja que a la recta de meta el van avançar de forma clara tant Johann Zarco com l'italià Francesco Bagnaia (Ducati Desmosedici), que havia estat el líder inicial de la cursa.

Ducati no va decebre sobre les expectatives que havien aixecat les seves motos en la sortida, ja que Bagnaia va aprofitar el seu lloc en la pole position per ser el primer a final de recta. Just darrere seu s'hi va col·locar el seu company australià Jack Miller, que sortia des de la segona línia i, després d'ells, les dues motos de l'escuderia Pramac, la del francès Johann Zarco i la de l'espanyol Jorge Martín, que sortia ni més ni menys que des de la cinquena línia i era quart final de recta. Després de les quatre Ducati es van situar 3 Yamaha, les del francès Fabio Quartararo, el gironí Maverick Viñales i l'italià Valentino Rossi. Entre tot, un altre italià, Danilo Petrucci, anava per terra amb la seva nova KTM RC 16 a les primeres de canvi.

Jorge Martín no va poder aguantar la pressió dels pilots més veterans i no van trigar gaire a superar-lo, tant Quartararo com Viñales, mentre que el seu company d'equip, el francès ?Johann Zarco, superava Jack Miller per anar-se'n darrere de Bagnaia.

Encara amb gairebé mitja cursa per davant, Maverick Viñales ja estava després darrere de Bagnaia i Rins havia superat Quar?tararo. Tot per decidir i amb la incògnita sobre tots ells de la validesa dels càlculs de consum de gasolina i pneumàtics per a les últimes voltes de carrera, que en aquells ?moments registrava un ritme una mica més lent, que va fer que es reduïssin les diferències. Fins a set pilots es van agrupar al cap?davant, amb dos més, els germans Aleix Espargaró (Aprilia) i Pol Espargaró (Repsol Honda), intentant enllaçar amb ells.

A vuit voltes per acabar, Maverick Viñales ja era líder de la cursa després de superar Bagnaia, amb Zarco tercer, per davant d'Alex Rins, Jack Miller, Joan Mir i Fabio Quartararo. L'avançament del rosinc a Bagnaia va treure la moral de l'italià, que no va aguantar la pressió i es va veure superat per Johann Zarco i amb Alex Rins i Joan Mir enganxats literalment al rebuf del seu Ducati a l'espera del més mínim error.

Maverick Viñales va canviar el ritme de la carrera i a poc a poc es va anar distanciant dels seus rivals per aconseguir més d'un segon de distància sobre Zarco i ja dos respecte a Bagnaia i Joan Mir, que a tres voltes del final va superar l'italià per intentar caçar el francès abans de la fi de la carrera. Dit i fet, en l'última volta Joan Mir va aconseguir superar Zarco, però la potència de les Ducati va deixar amb la mel als llavis el campió del món, que va veure com el superaven tant Johann Zarco com Pecco Bagnaia a la recta de meta.