Eliminatòria sentenciada. Amb 34 punts de diferència, l'Spar Girona té els dos peus a les semifinals del play-off de Lliga Femenina encara que s'hagi de disputar la tornada a Fontajau. No hi va haver color a Tenerife, on l'Uni es va refer del cop anímic que havia suposat la greu lesió de María Araújo, que diu adeu a la temporada en el seu moment més decisiu. Amb el que suposa perdre una jugadora de les seves característiques per enfrontar-se, si el vent bufa a favor i tot va com diu la teoria, contra el València i el Perfumerías Avenida en una hipotètica final. Abans de fer volar coloms i de mirar més enllà, totes les mirades es focalitzaven en el primer dels dos capítols de quarts. L'estrena a la fase final, a la pista d'un Clarinos, l'equip de Tenerife, que havia tancat la temporada regular en sisena posició amb 16 victòries i 14 derrotes. No valia a badar.

Segurament, i sobre el paper, dels sis partits per davant que l'Uni té si vol revalidar el títol, els dos contra el Tenerife haurien de ser els menys preocupants. Importants, per descomptat, però l'illenc és el rival més feble que hauria de tenir al davant. De motius per així pensar-ho n'hi ha un grapat. A la lliga regular no hi va haver color. 48-80 a domicili i una mica més apretada va estar la cosa a Fontajau: 63-54. A aquest últim marcador, i sobretot tenint en compte la important baixa de María Araújo, es volia emmirallar l'equip de casa, disposat a donar la sorpresa. Però una cosa és voler i l'altra, ben diferent, poder-ho fer. Ni de bon tros la cosa va anar així. L'equip d'Alfred Julbe va sortir a per totes, des del primer sospir. Amb les consignes ben apreses i sense cometre cap errada, l'Uni va ser una piconadora que va mostrar les seves cartes ben aviat.

Va dominar totes les facetes. També el joc interior, on ha sigut determinant Araújo en la tasca de capturar rebots: la cinquena jugadora que més n'ha sumat durant la lliga regular, amb 229. Sense la gallega en pista, el nom propi de la nit va ser el d'Elonu. Espectacular el partit de l'exjugadora del Perfumerías Avenida. Nou punts en només un quart, amb quatre tirs de dos punts que van entrar a cistella.

A la seva bona aportació se li va sumar l'excel·lent treball coral en defensa dels dos primers quarts, encaixant només 18 punts. Aquesta va ser la tònica del partit. Un Tenerife incapaç de fer mal i l'Uni que no tenia pietat, deixant-ho tot sentenciat a les primeres de canvi. La diferència era de 23 punts al descans i ja ningú imaginava que el partit es podria escapar.

Poques coses més van poder fer les locals, que veien com el seu rival jugava a plaer. Laia Palau es feia un tip de repartir assistències, Sonja Vasic gaudia a la pista. Amb un clar avantatge, les gironines es van permetre el luxe de relaxar-se durant algun moment. Sobretot en un tercer quart amb menys embranzida que en els anteriors. 14-16 per l'Uni i la distància que s'eixamplava, ni que fos una mica: +25.

No obstant això, les instruccions d'un Alfred Julbe que veia que el partit ja estava sentenciat i amb ell l'eliminatòria eren les de continuar amb el treball impecable i actiu a l'hora de defensar. I sobretot el de realitzar una rotació constant tot intentant repartir els minuts per no desgastar les seves jugadores excessivament, pensant sempre en el partit de tornada i en la propera ronda. Amb 34 punts de diferència, el duel d'aquest dissabte a Fontajau es converteix en un autèntic tràmit, tot pensant en el que vindrà.