Laporta fitxa el comissari Ferran López com a cap de seguretat del Barça

Segons ha avançat La Vanguardia i han confirmat a Efe fonts properes a l'operació, López, que en la seva joventut va ser futbolista i va arribar a jugar en Tercera Divisió, s'incorporarà en els propers dies com a nou responsable de seguretat del FC Barcelona, després d'acceptar la proposta de Laporta, que el va sondejar fa setmanes, com va revelar llavors el digital El Món.

López, que va ingressar a la policia catalana en 1990 i amb el temps es va erigir en un dels comissaris de la màxima confiança de Trapero, va assumir la prefectura dels Mossos a l'octubre del 2017, després de la destitució del major, i va estar al capdavant del cos durant l'etapa del 155, la qual cosa li va valer crítiques de l'independentisme.

De fet, el comissari va dimitir com a cap dels Mossos al juny de 2018, una vegada Miquel Buch va ser nomenat conseller d'Interior, argumentant que havia assumit el comandament de forma "temporal i limitada".

Diverses fonts consultades per Efe han destacat el paper clau que va jugar López per evitar que la prefectura dels Mossos d'Esquadra quedés durant el 155 en mans alienes a la policia autonòmica, en acceptar l'encàrrec de rellevar a Trapero després de la seva destitució.

El paper de López va ser determinant també per apuntalar en el Tribunal Suprem i a l'Audiència Nacional la versió de Trapero, que va acabar sent absolt i restituït, que els Mossos d'Esquadra van demanar a l'expresident Carles Puigdemont que desconvoqués l'1-O i li van deixar clar que sempre acatarien la Constitució, i que a més van dissenyar un dispositiu per detenir al Govern després de la DUI.

Diplomat en Ciències de l'Educació i amb un postgrau en direcció i gestió de la seguretat pública, López, de perfil dialogant, va progressar en l'escalafó intern de la policia catalana de forma gradual i sense estridències.

Després d'exercir com a cap del Grup Especial d'Intervenció (GEI) fins a l'any 1999, va ser nomenat sotscap de la regió policial de Ponent, a Lleida, fins al 2003, i posteriorment el 2006 va ascendir a cap de la Regió Policial Metropolitana Sud.

El màxim responsable dels Mossos d'Esquadra durant el tripartit, el comissari Josep Milà, va ser qui el va alçar a la cúspide de la policia catalana, on es va convertir en un dels principals noms que es van barrejar per encapçalar la policia autonòmica, si bé finalment el llavors conseller Ramon Espadaler va acabar nomenant el 2013 com a comissari cap Trapero.

Amb la irrupció de Trapero al capdavant dels Mossos, primer com a comissari cap i des d'abril de 2017 com a major, López es va mantenir com a número dos, al principi com a cap de la Comissaria Superior de Coordinació Central i després com a responsable de la Comissaria Superior de Coordinació Territorial.

En ple pols entre la Generalitat i el Govern per la convocatòria del referèndum de l'1-O, Trapero va recórrer a López perquè fos ell qui assistís a les reunions de coordinació del dispositiu policial per impedir la votació, que estaven dirigides pel llavors alt càrrec del ministeri d'Interior Diego Pérez de los Cobos.

Durant tot el procés judicial per l'1-O, López, que també va ser imputat per un jutge de Cornellà -encara que la seva causa va acabar sent arxivada recentment-, es va mantenir sempre al costat de Trapero, igual que un altre dels seus comissaris de confiança, Joan Carles Molinero, actualment portaveu uniformat del cos.

Després de l'absolució de Trapero i la seva restitució, el 12 de novembre passat, al capdavant dels Mossos d'Esquadra, el major va tornar a situar com a número dos del cos a López, que s'havia mantingut en la cúpula en els breus mandats del seu successor, Miquel Esquius, així com en l'etapa d'Eduard Sallent com a comissari cap.

La marxa de López dels Mossos d'Esquadra comportarà ara que, amb tota probabilitat, Trapero hagi de remodelar la seva cúpula per nomenar el substitut del seu comissari més fidel.