El rugbi, que a Catalunya hi havia arribat el 1921 oficialment amb la fundació de la Santboiana, va trigar a arrelar a Girona. Ni més ni menys que cinquanta anys, el mateix mig segle que diumenge es complirà del primer partit disputat a la ciutat per un equip local. Frustrats els intents que s'havien fet anteriorment, no va ser fins l'11 d'abril de 1971, al camp de la Devesa, quan es va fer una «brillant posada en marxa» d'aquest esport, tal i com ho definia Los Sitios, en la seva crònica de la jornada. Un grup de joves interessats pel rugbi, que havien descobert estudiant fora, capitanejats per Quim Planas, van muntar l'equip que ja competiria amb el nom del GEiEG en un amistós contra el filial del CN Barcelona. Hi van perdre (9-28), però la llavor ja no es va deixar perdre. Poc després ja seria oficial que el GEiEG tindria una secció de rugbi, que avui mobilitza unes 200 fitxes sumant els equips masculins i femenins.

Planas, amb la complicitat del periodista Josep Vidal Fluvià, va fer una crida per atraure joves interessats en promoure el rugbi a Girona. L'espai el van trobar gràcies a Emili Caula, president del GEiEG i veí de Planas, que havia acceptat deixar-los entrenar a l'estadi de la Devesa mentre estudiaven si tot plegat es concretava amb el naixement d'una nova secció. De mica en mica, a finals dels anys 70, van aconseguir que una trentena de joves anés tots els diumenge a entrenar. A més, la fortuna els va somriure perquè van trobar un tècnic d'alta volada sense pretendre-ho: Manuel Ventura Pedreño, exjugador de l'Associació Francesa Esportiva de Tànger, els veia jugant a la Devesa des de la finestra de casa seva, i es va acabar decidint a baixar i unir-se al grup.

Calia, aleshores, fer la presentació. I per això van organitzar l'11 d'abril de 1971 una matinal de rugbi a la Devesa que incloïa l'estrena del GEiEG, i un partit d'exhibició entre el primer equip del CN Barcelona, i els anglesos del Finchley, guanyadors per 23-9. Sobre el partit del GEiEG, Los Sitios relatava que «només els va faltar una mica més de veterania i preparació» però deixava clar que l'equip havia demostrat «excel·lents qualitats». El debut el van disputar Vidal, Pozo, Rim bau, Neville, Sala, Bosch, Planas I, Torroella, Tenón, Santos, Planas II, Peiris, Arquero i Valenzuela.

Una dècada més tard, el rugbi del GEiEG vivia el seu millor moment competint a la màxima divisió del moment, Primera nacional (entre 1979 i 1982). Actualment l'equip milita a Segona Catalana, i el sènior femení, a Divisió d'Honor B. A Girona, avui, a banda del GEiEG, també hi ha actius Els Senglars de Torroella, l'Alt Empordà a Empuriabrava, el Banyoles RC i el Ripollès (que aquest any competeix com Osona-Ripollès). També hi ha el Garrotxa RC que s'havia ajuntat amb el Banyoles i el Tordera.

El GEiEG, que va celebrar el centenari el 2019, es disposa ara a celebrar el mig segle de vida d'una de les seccions que ha acabat sent més emblemàtica, la de rugbi. «N'estem molt contents. La modalitat va començar a la Devesa i després quan vam inaugurar l'estadi de Palau es va traslladar allà. És una de les seccions que, per la seva filosofia, i la manera que té d'entendre l'esport, ens fa estar més satisfets», explica el president del grup, Francesc Cayuela. El president va recordar que «moltes disciplines esportives i culturals es van introduir a casa nostra gràcies al GEiEG, i en el cas del rugbi, hi tenim un altre exemple. N'estem orgullosos. Ara l'equip femení és un referent, perquè juntament amb el Lliga Femenina 2 de bàsquet i les noies del waterpolo són les categories més altes que hi ha al club, una mostra també de la nostra aposta per l'esport femení».