A Paterna va ser Eloi Amagat l'encarregat de trencar l'equilibri en el marcador i donar tres punts més a un Olot que, si bé mai ha deixat de creure-hi, ara ho fa amb més força que mai. Amb 35 anys i a ben poc d'afegir un dígit més, el veterà migcampista feia tot just el seu primer gol amb la samarreta vermella. Ni de bon tros és la seva especialitat, però n'ha fet uns quants al llarg de la seva carrera com a professional. Aquella que tenia el seu punt de partida el 28 d'octubre de 2004. S'ha recordat infinitat de vegades el debut d'Amagat amb la samarreta del Girona. A Montilivi, en un partit de Copa contra tot un Primera com el Vila-real. Golàs al 88 per escriure el primer capítol de la seva aventura futbolística entre els més grans. A la mateixa gespa va compartir eufòria amb el sarrianenc Chechu Flores, només tres anys més gran que ell i qui, per dir-ho d'alguna manera, tampoc feia pas gaire que havia engegat la seva carrera. Ha plogut molt des de llavors però un i altre continuen en actiu. Es veuran les cares aquest cap de setmana. Aquest cop, per ser rivals, tot lluitant per la salvació. L'Eloi, defensant els colors de l'Olot i Chechu, que farà 39 anys la setmana vinent, com a capità de l'Oriola.

A la gespa saltaran espurnes, però de ben segur que quan tinguin una estona, abans o després del partit, rememoraran temps passats. Junts van viure la històrica temporada de l'ascens a Segona amb Raül Agné al timó. Si bé Chechu va continuar fins el 2011, quan va marxar al Tenerife, Eloi -després de dues cessions a Palafrugell i Gavà- feia les maletes l'estiu del 2008 i no hi tornaria fins més tard, sense possibilitat de retrobar-se. A la conversa s'hi sumarà de ben segur Jordi Xumetra. La tercera pota de la taula. El de l'Estartit fitxava pel Girona el 2006 després d'un molt bon any amb l'Espanyol B. Al costat de Chechu, doble ascens a Montilivi. De Tercera al futbol professional. Un dels salts, també amb Eloi al vestidor. Després de Tenerife (11-14), el de Sarrià va signar per l'Hèrcules. Alacant es va convertir en casa seva, allà s'hi va instal·lar i no s'hi ha mogut. El 2019, l'últim canvi, aquest cop per liderar l'Oriola, on és tot un referent.

Un Olot més madur

La línia que dibuixa l'Olot és ascendent i això fa que el positivisme tregui el cap. Ni de bon tros està salvat, però la situació és molt més bona que fa poques setmanes. La transformació és evident i ahir l'explicava Gabri Garcia. «Hem madurat en l'aspecte defensiu i hem trobat l'equilibri entre ser atrevist i conservadors, depenent del moment. Hem de portar el partit on volem per desgastar el rival i ser encertats com darrerament». El de Sallent creu que ha arribat el moment de posar-se un «petit repte» com ho és sumar la tercera victòria consecutiva però demana «estar alerta» perquè l'Oriola, tot i estar per sota , és un rival «competitiu i experimentat», que ve d'aconseguir una victòria que li ha «donat aire».