Desafortunadament en l'esport professional els mèrits no computen i el que valen són les victòries. La cosa està muntada així. Per això del partit d'ahir del Girona a Ourense no se'n recordarà ningú del titànic esforç que va fer l'equip tot i dues baixes de pes com les de Barral i Sevillano, que ni tan sols van viatjar; ni tampoc de la remuntada que van protagonitzar després d'haver arribat a perdre de 14 al segon quart (33-19). El que en queda, de tot plegat, és que el bloc de Carles Marco va encaixar la tercera derrota seguida, que segueix sense assegurar la permanència, i que les coses s'estan comprimint més que mai a la classificació. Això, i que un altre cop els gironins no van saber, o poder, resoldre un final a cara o creu. Com a Melilla o com contra el Càceres, l'última posessió per guanyar va cremar. Ahir van fallar Pep Busquets i Kari Jónsson, amb 13 segons per davant per buscar l'empat que hauria forçat la pròrroga o un triple que els hauria donat el triomf.

I això que, per moments, va semblar que el Girona ho tenia a l'abast. I aleshores estaríem parlant d'una victòria èpica, sobreposant-se a les baixes, remuntant contra un rival directe, i tenint la permanència a tocar. Perquè al cap i a la fi, a tres jornades del final (la vinent els de Marco descansen), a l'equip segurament li falta un triomf, com a molt dos. Els haurà d'aconseguir contra el Tizona i el Càceres a fora, o a Fontajau davant del Melilla.

Després d'haver arribat a perdre de 14, i d'arribar al descans onze avall, el Girona va fer un pas endavant a la segona part. Això li va servir per entrar al partit. A l'últim quart s'hi va arribar cinc a sota (51-46), i quan un triple de Sàbat empatava a 56 a set minuts del final es disparava la llicència per somiar. Ara bé, també quedava clar que tot plegat s'encaminava a un final ajustat, a cara o creu, i ja se sap que no solen provar als gironins. Una cistella de Pep Busquets, que ahir no va tenir el dia, amb percentatges molt dolents de tirs de camp, posava el Girona a un (62-61) a quatre minuts del final. A partir d'aquí la igualtat es va mantenir fins que en l'últim minut i mig el partit va entrar en un festival de triples: un 3+1 de Sàbat posava el Girona guanyant de dos (66-68), però Uriz trobava la rèplica també des de 6.75 (69-68). Apareixia Busquets, amb el primer triple, a continuació (69-71), però l'Ourense es tornava a avançar amb un tir de tres de Tomás massa alliberat (72-71). Quedaven 43 segons. El Girona no se'n va sortir en cap més atac. I els locals van acabar anotant un tir lliure a 13 segons (Uriz) que els deixava dos amunt (73-71). Marco va demanar temps però la jugada que va dibuixar no va reeixir, i això que l'equip va tenir dos intents: una entrada a cistella errada per Busquets i un tir a la desesperada de Kari Jónsson, que es va fer amb el rebot. Posats a buscar un consol, el Girona va poder salvar l'average, després que a Fontajau havia guanyat de dotze (89-77). Qui sap si, vista la igualtat, això pot acabar sent determinant.

Ara toca una setmana de descans. Per al Girona la lliga es reprendrà el 30 d'abril a Burgos. I l'escenari pot ser digne d'un atac de nervis. Quatre dels nou equips de la lligueta baixen, i ara el descens està en set triomfs. El Girona, líder, en té vuit. Li juga a favor, això sí, tenir guanyat l'average a la majoria de rivals com Lleida, Múrcia, Ourense i Osca. Això sí, caldrà almenys un triomf més.