Si una cosa li ha quedat clara a l'Olot és que aquesta temporada els trens no només passen una vegada, sinó que ho fan de manera contínua, a cada jornada. Tot i això, sempre hi ha un darrer tren, sobretot a aquestes altures del curs. Ahir en podia agafar un que el situés en la zona de permanència. Una mica d'aire en un any ben convuls. Però va fallar. Tot i avançar-se amb un gol ben matiner d'Alan Baró i marxar amb avantatge al descans, l'Oriola va donar-li la volta a la segona meitat amb els gols de Toché i Chechu abans que Marí fes l'estocada final.
Ben conscient de quina era la seva situació, i motivat per les dues últimes alegries, l'Olot va sortir a buscar el gol ben aviat i arribava amb facilitat a l'àrea. La consigna era clara: trencar línies i jugar pilotes a l'espai per a Juan Delgado davant la dificultat de la defensa rival per córrer camp enrere. No va ser amb aquesta fórmula, però els de Gabri van trobar el gol aviat, al minut 11, gràcies a una acció d'estratègia. Eloi Amagat va penjar un córner al primer pal perquè Alan Baró rematés amb la testa creuant la pilota i fent impossible l'estirada d'Aitor Arias. Poc abans, també des de la cantonada, ho havia provat Escoruela, però la rematada va sortir per sobre el travesser.
L'1-0 va despertar l'Oriola, que es va començar a estirar per intentar igualar el marcador, però això va donar més espais a l'Olot en atac. Ho van gaudir Delgado i Salinas, però cap dels dos davanters van poder rematar amb eficàcia un cop entraven a l'àrea. Tot plegat va adormir el partit i es va passar a jugar al mig del camp amb un intercanvi de cops amb possessions molt curtes que no va generar cap ocasió destacada de perill.
Mínim avantatge que calia conservar però després del descans les coses no van anar gens bé. L'Oriola necessitava reaccionar i per això va continuar amb la pressió alta que va plantar durant part dels primers 45 minuts al Municipal. El plantejament de Machuca va donar fruits i l'Olot no aconseguia dominar la possessió. Tot i això, Escoruela, novament de cap, va poder ampliar l'avantatge quan va rematar una centrada a l'interior de l'àrea petita que va obligar a intervenir en dues ocasions un Aitor Arias que va lluir grans reflexos.
Fins que van arribar cinc minuts fatídics. Els de la remuntada. El primer a batre Ballesté va ser Toché al 59, que acabava de sortir al camp, i va rebre una passada de la mort de Chechu a l'interior de l'àrea i després d'un primer intent refusat per Alan Baró va aconseguir tornar a tocar la pilota i aquest cop enviar-la al fons de la xarxa. Quan l'Olot intentava refer-se, Samu Pinto va perdre una pilota al mig del camp que va acabar als peus de Chechu. El veterà jugador, ex del Girona, va etzibar un potent xut creuat a l'interior de l'àrea impossible per al porter.
A partir d'aquest moment, els alacantins es van tancar al darrere i els olotins es van mostrar nerviosos i imprecisos. Si la situació no era prou incòmoda, els de Machuca van tornar a marcar. Va ser gràcies a una falta lateral picada amb poca potència que incomprensiblement cap defensor de l'Olot va poder rebutjar. Marí ho va aprofitar i va tornar a enviar la pilota al fons de la xarxa.
Badades dels de casa en moments importants que van costar tres punts d'or. El tren passava. L'agafava l'Oriola, més murri i més intens. El perd l'Olot, a l'espera de tenir-ne un altre, però de moment complicant-se la vida i de quina manera.
»
»
»
