La Superlliga és una competició europea semitancada llançada aquest dilluns per 12 grans clubs del continent, entre ells el Reial Madrid, principal impulsor a través de la figura de Florentino Pérez, Barça i Atlètic de Madrid, i a la qual s'oposen frontalment tant la UEFA com la FIFA, així com les principals lligues i federacions nacionals.

Aquests són algunes de les dades que es coneixen fins ara d'aquest torneig, ideat per a reemplaçar a l'actual Champions League, que ha provocat un sisme després de la confirmació oficial d'aquest projecte, revelat en el seu moment per Josep Maria Bartomeu, qui el va anunciar justament el dia en què va dimitir com a president del Barça. Volen els clubs controlar d'inici a fi tota la Superlliga, obtenint els màxims ingressos possibles, tant per l'acord que obtindria amb els patrocinadors com pels drets de televisió.

El nombre d'equips serà de 20, entre ells els 12 "clubs fundadors" revelats aquest dilluns més altres tres "fundadors", a definir, més cinc classificats cada any "sobre la base dels seus resultats de la temporada precedent".

Els clubs confirmats per a la primera edició de la Superliga són Manchester United, Liverpool, Arsenal, Chelsea, Manchester City. S'espera que en els pròxims dies anunciïn la seva participació Bayern Munic, Borussia de Dortmund i Paris Saint Germain.

Quin serà el format de la Superlliga?

Hi haurà una fase de grups amb deu equips en cadascun d'ells, amb partits anada-volta que es disputen entre setmana, sota el format d'un campionat.

Es jugarà el torneig en 18 jornades i 10 trobades per cadascuna de les jornades. Hi haurà un total de 180 partits, repartits entre dimarts, dimecres i dijous.

Al final d'aquesta fase de grups, els tres millors equips de cada grup es classifiquen per a quarts de final. El quart i el cinquè de cada grup es creuen en dues eliminatòries anada-tornada per a determinar les dues últimes places per a quarts.

Els quarts de final i les semifinals es disputaran amb eliminatòries anada-tornada. La final de la Superlliga, al maig en terreny neutral, es disputarà a un partit.

Quan començarà la Superlliga?

Els clubs fundadors desitgen que la Superlliga arrenqui "tan aviat com a possible", amb la perspectiva de fer-ho l'agost d'aquest mateix any, encara que podria ajornar-se fins a l'estiu del 2022.

Queda per veure com encaixaria el nou torneig dins del ja per si mateix saturat calendari futbolístic, amb les competicions nacionals de cada país (Lliga, Copa, Supercopa i, en països com França i Anglaterra, Copa de la Lliga), tenint en compte, a més, que hi ha Eurocopa i Copa Amèrica.

Qui dirigiran la Superlliga?

Fins al moment, l'única cosa que ha transcendit és que la presidència de la nova competició l'ostentarà Florentino Pérez, màxim dirigent del Reial Madrid, mentre que com a vicepresidents exerciran Andrea Agnelli (Juventus) i Joel Glazer (co-president del Manchester United). Aquests tres clubs figuren entre els principals impulsors del projecte de la Superlliga.

Han estat aquests tres dirigents els encarregats de portar les negociacions amb JP Morgan, un banc financer estatunidenc, que avalaria econòmicament.

Quants diners ingressaran els fundadors de la Superlliga?

Per a començar, els 12 clubs fundadors rebran, en conjunt, "un pagament d'una sola vegada de 3.500 milions d'euros dedicat únicament a escometre plans d'inversió en infraestructures i compensar l'impacte de la pandèmia de la COVID", segons ha informat la mateixa Superlliga en el seu primer comunicat oficial. I es comprometen, a més, al fet que "els pagaments de solidaritat seran majors que els actualment generats pel sistema europeu de competició i es preveu que superin els 10.000 milions d'euros".

Quant volen obtenir per drets televisius?

La idea dels promotors de la Superlliga és obtenir un contracte televisiu entorn dels 4.000 milions d'euros. Es desconeix, de moment, la plataforma que emetria els 180 partits del nou trofeu europeu. Un 65% d'aquests 4.000 milions estarien destinats als clubs fundadors, un 20% es repartiria en funció dels mèrits esportius i el 15% restant estarien distribuïts per aspectes comercials.

L'equip campió de la Superlliga rebria, per tant, 250 milions d'euros, més del doble del que obté el guanyador de la Champions League.