El director general del grup Mediapro, Jaume Roures, ha explicat a EFE que "hi ha moltes preguntes sense resposta a la Superlliga europea", la competició que han creat 12 dels principals clubs del continent, entre els quals es troben el Barcelona, el Reial Madrid i l'Atlètic de Madrid.
Una de les suposades millores de la Superlliga respecte a la Lliga de Campions és que gràcies a ella s'incrementarien els ingressos per drets televisius dels clubs, cosa amb la que no està gens d'acord Roures: "Els drets televisius estan en descens. I quin és el valor afegit d'aquesta Superlliga quant a contingut que no aporti la Champions?".
Actualment, els drets televisius en alguns clubs de futbol poden suposar fins al 70% del seu pressupost. Movistar paga pràcticament 400 milions d'euros anuals per emetre la Champions a Espanya durant el cicle 2021-2024, una xifra lleugerament superior als 360 milions per any que va pagar a Mediapro (la guanyadora de la licitació) durant el cicle anterior.
Roures qüestiona "el motiu pel que les televisions haurien de pagar més per la Superlliga que per la Champions" i si "ara apareixeran milers d'abonats nous a Movistar+ o Sky pel simple fet de poder veure la Superlliga".
"Diuen que els clubs ingressaran per drets televisius com a molt uns 3.800 o 3.900 milions d'euros per temporada amb la Superlliga i ara estan ingressant 3.600 amb la Champions. Es farà una escissió en el futbol mundial per aquesta diferència?", també es pregunta l'empresari. Precisament aquest dilluns el Financial Times va publicar que una companyia espanyola controlarà els futurs drets de televisió i patrocini que generi la Superlliga.
El prestigiós diari econòmic també va informar que el banc d'inversió JP Morgan proveirà de fons a la nova organització i que ha reservat 3.250 milions d'euros per a un fons d'infraestructures que serà repartit entre els equips que s'uneixin al projecte.
El préstec de l'entitat s'amortitzarà en els propers 23 anys i està assegurat a partir dels drets televisius de la competició.
Els organitzadors, segons el Financial Times, ja han començat a negociar els futurs drets de televisió i esperen assolir acords amb firmes com Amazon, Facebook, Disney i Sky, amb els quals aspiren a recaptar uns 4.000 milions d'euros l'any.
Per la seva banda, Roures explica a EFE que mentre ha negociat drets televisius al voltant del món durant els últims temps no s'ha trobat "a ningú que s'hagi assegut amb algú de la Superlliga per negociar un contracte televisiu".
"I diuen que potser la competició començaria aquest agost vinent o el següent. Per emetre la Superlliga cada país ha de fer uns concursos oberts que han de passar pel vistiplau de les autoritats de competència i potser fins per la Comissió Europea. Això comporta molts mesos, sobretot en temps de coronavirus", adverteix el director general de Mediapro.
Més enllà dels drets televisius, Roures té més crítiques cap a la competició que presidirà Florentino Pérez, el president del Reial Madrid: "Com poden anunciar la creació sense equips francesos ni alemanys? Estem parlant de 160 milions d'habitants europeus. I si aquests finalment no participen, com aconseguiran els ingressos que tenien pensats?".
I encara té més preguntes: "Per exemple, qui posarà els àrbitres? Les federacions nacionals, les que estan en contra de la Superlliga? O la Superlliga fitxarà els seus propis àrbitres? Tindrà un sistema de VAR aquesta competició?".
L'embolic de la Superlliga europea no ha fet més que començar i moltes preguntes encara semblen estar lluny de començar a respondre's.
