Fa uns quants anys, no pas gaires, Júlia Soler entrenava i competia al pavelló de la Draga de Banyoles. L'apassionava el bàsquet, seguia l'Uni i anava a veure els partits a Fontajau però amb 12 anys ni de bon tros s'hauria imaginat que, uns anys després, compartiria vestidor amb figures mundials com Sonja Vasic i Laia Palau. Captada per l'Uni, en edat cadet, i incorporada a l'estructura del GEiEG-Uni, llavors sí que va començar-se a fixar-se més en el primer equip. «Un cop a l'Uni, hi pensava més i em feia il·lusió arribar al primer equip, tot i que sense posar-m'ho com a objectiu». Màxima anotadora del Campionat d'Espanya júnior i després d'una Lliga Femenina 2, amb 18 anys, tot es va desencadenar quan des del club la va reclamar per al primer equip. Poc més de mig any després, Soler ja pot dir que és campiona de Copa de la Reina, que s'ha quedat a les portes de les semifinals de l'Eurolliga i que té la confiança d'Alfred Julbe. Tot mentre és la parella de tir de Vasic als entrenaments i no perd detall i mira d'interioritzar «la mecànica de llançament» de la millor jugadora d'Europa. Ah, i que demà passat comença les semifinals pel títol de la Lliga Femenina Endesa contra el València a Fontajau. I tot amb només 19 anys. Poca broma.

«Està sent una temporada molt intensa. He aprofitat molt el fet de poder entrenar i viure al costat de grandíssimes jugadores i he après molt d'elles tant a dins, com a fora de la pista, en la manera de cuidar-se i ser professionals», explica la banyolina que, amb l'arribada de Julbe a la banqueta gaudeix de molts més minuts que amb Èric Surís. No té cap queixa la banyolina del seu rol a l'equip. Al contrari. «Sabia on em posava. Estava al primer equip d'un equip de Lliga Femenina ple de jugadores del màxim nivell europeu. Sabia que seria complicat i que hauria de treballar molt per tenir oportunitats», confessa. Amb Julbe, la cosa és diferent. El veterà tècnic li va donant minuts de mica en mica en una clara aposta per potenciar la presència de noies del planter al primer equip. Deia Julbe en una entrevista en aquest diari que s'havia proposat donar-li «200 minuts» perquè «treballa molt bé i s'ho ha guanyat». Soler es mostra agraïda i reconeix que amb Julbe l'exigència és «màxima». «Em colla i m'exigeix molt perquè vol que faci passos endavant. Em corregeix perquè vagi agafant confiança amb les oportunitats que em dona», detalla Soler.

La temporada està sent de notable alt per a un Uni que demà enceta les semifinals de la Lliga. «Serà un partit molt ajustat que es decidirà per detalls. Ens coneixem molt bé. Segur que tindran ganes de venjança per la Copa però nosaltres volem arribar a la final», avisa.