El Quart Germans Cruz es va desfer de l'Almozara (85-62) i va acomiadar la temporada amb bones sensacions, tot i no haver-la pogut rubricar amb la classificació per la fase d'ascens. Es confirma així que el present és notable i el futur, si més no a curt termini, prometedor, perquè els més joves truquen a la porta i ho fan amb força. Tercera posició final i l'hora de fer valoracions. De pensar en com ha anat la cosa i de què es pot fer a partir d'ara. A Quart, el bàsquet fa un temps que hi ha fet arrels. La Lliga EBA és ja el pa de cada dia. Pensar en més enllà pot ser agosarat, però ningú s'amaga que, per intentar-ho, no s'hi perdrà pas mai res. Una altra cosa és que sigui amb Carles Ribot a la banqueta. L'encara entrenador, després de quatre cursos al club, fa un cop d'ull enrere i es mostra satisfet, al mateix temps que no sap què farà els propers mesos. Si es quedarà o marxarà.

De moment, mentre barrina, té clar que per a ell és tot un «orgull» veure el treball que s'ha estat fent amb els més joves. Els mateixos que no s'arronsen quan han de bregar a EBA, acumulant minuts que els vindran de meravella el dia de demà. També per la feina feta amb l'equip aquests darrers anys. «El meu propòsit era mantenir el Quart en aquesta categoria i ho hem aconseguit. Sempre estem competint a la part alta i alhora renovant la plantilla. No és fàcil». Ribot, això sí, parla d'un any «estrany» marcat per la pandèmia amb un clar punt d'inflexió. «De novembre a gener vam jugar a un nivell altíssim guanyant partits amb molta diferència. Però la derrota amb el Mataró ens va fer mal. Ens va deixar ben curts d'opcions». El propi Mataró i el Mollet han sigut les bèsties negres i l'entrenador té molt clar que «aquest any no ens hem merescut estar més amunt perquè sempre hem perdut amb ells. Les últimes vegades si no havíem jugat les fases era per mala sort. Aquest cop ha sigut diferent. No hi tinc res a dir. Això no treu que estigui molt content amb el rendiment d'aquest equip».

Del que no dubta és que s'intentarà lluitar per estar el més amunt possible el curs vinent. «L'assignatura pendent d'aquest club, i que crec a més a més que ho mereix, és accedir a unes fases d'ascens. Els jugadors treballen moltíssim. No cobren ni un euro, però estan aquí perquè els agrada. Hi ha present i molt de futur. Els més joves, amb 20 o 21 anys, l'altre dia portaven el ritme del partit i guanyaven sense massa problemes. Tenen fusta».

Ribot espera que «continuï el bloc» i està convençut que «com a molt hi haurà una o dues baixes». L'única peça que cal confirmar, la principal, és la de l'entrenador. «He de prendre encara una decisió. No ho tinc clar, perquè són molts anys entrenant aquí. És aviat encara per decidir. El que vull ara es deixar l'equip fet perquè quan vaig agafar-lo ho vaig fer amb ben pocs jugadors». Li dona encara una volta més a tot això. «De tant en tant es necessita foc nou. Hi ha jugadors aquí que m'han tingut aquests quatre anys i que també els vaig entrenar quan eren júnior. No és bo per a ells ni per a mi. La part positiva és que tenim uns automatismes molt marcats que ens poden ajudar. Però hi ha d'altres coses que juguen en contra. Tot això fa que li hagi de donar encara una volta. He de veure què és el millor per a tots plegats».