L'anunci diumenge a la nit de la creació d'una Superlliga europea continua generant molta polseguera. D'una banda, Florentino Pérez, el president de la nova competició, assegurava la passada matinada que la Superlliga es creava per «salvar el futbol». De l'altra, les queixes dels aficionats s'apilonaven una rere l'altra no només a les xarxes socials, sinó també físicament amb manifestacions i pancartes de rebuig als afores dels estadis d'alguns dels clubs inscrits la competició. Va ser el cas del Liverpool, el Chelsea, el Manchester City i també el Barça. En aquest sentit, a darrera hora de la nit els sis clubs britànics que havien anunciat que formaven part del projecte (Manchester City, Manchester United, Chelsea, Arsenal, Tottenham i Liverpool) van fer marxa enrere i van anunciar que iniciaven el procediment per abandonar el mateix. A més a més, segons informava TV3, el suport que el Barça dóna com a membre fundador a la creació de la Superlliga queda supeditat a l'aprovació per part de l'assamblea de compromissaris. Tot i que la junta directiva no hi està obligada, si l'Assemblea decideix no formar part d'aquesta nova competició, el Barça es desdiria de l'acord signat amb els altres onze clubs fundadors. Així ho va fer constar Joan Laporta quan va comprometre's amb la Superlliga. Els dubtes del Barça s'haurien extès també a l'Atlètic de Madrid, que s'estaria rumiant sortir-ne. Tot plegat va fer que ahir a darrera hora de la nit hi hagués una reunió entre els clubs fundadors per analitzar la situació.

Els dubtes dels clubs i algunes veus crítiques de David Beckham, Pep Guardiola o el capità del Liverpool Jordan Henderson, entre altres, o l'estripada del president de la Lliga Javier Tebas cap a Florentino Pérez van caracteritzar la jornada. «Està despistat des del desembre i des de dilluns va molt perdut. El veig fatal. És un gran empresari de la construcció però un desastre de president», deia.

Els interrogants dels clubs i l'allau de crítiques dels protagonistes arribaven mentre des de Madrid, el Jutjat del Mercantil 17 de Madrid adoptava mesures cautelaríssimes per impedir qualsevol acció que impedeixi la posada en marxa de la Superliga. Aquest jutjat prenia aquesta decisió per prohibir a la FIFA, la UEFA i a totes les seves Federacions o lligues associades «adoptar qualsevol mesura que prohibeixi, restringeixi, limiti o condicioni de qualsevol manera, directament o indirectament, la posada en marxa de la Superliga». A més a més, aquestes mesures prohibeixen que es prengui «qualsevol mesura sancionadora o disciplinària contra els clubs participants, els seus jugadors i directius».

Tant la UEFA com la FIFA van anunciar que adoptaran sancions com més aviat millor i estudiaran la participació dels jugadors dels clubs implicats a la Superlliga en els pròxims tornejos que organitzen.

Segons el tribunal, «l'efectivitat d'aquestes mesures anunciades provocaria que els clubs i/o jugadors que participessin en la Superliga veurien impedida la seva participació en la pròxima Eurocopa de futbol de Juny de 2021, els pròxims Jocs Olímpics de 2021 i el Mundial de 2022».

Paral·lelament, diverses informacions assenyalen que la UEFA s'estava movent per seduir els clubs fundadors de la Superlliga amb una Champions molt més potent econòmicament.