21 de abril de 2021
21.04.2021
Diari de Girona

Un test d'altura tot somiant amb una nova final

L'Uni es retroba amb la competició rebent el València en l'anada de les semifinals pel títol

21.04.2021 | 00:16
Adaora Elonu prova de penetrar a cistella davant Raquel Carrera durant la final de Copa.

Dues realitats que semblaven ben lluny només fa tres anys s'equiparen, i de quina manera, en l'actualitat. D'una banda, un Spar Girona més que consolidat a Lliga Femenina, amb presència europea i algun títol a les seves vitrines. De l'altra, el València Basket, a la Lliga Femenina fa ben poques temporades però el vigent subcampió de Copa i el flamant guanyador de l'Eurocup. L'últim obstacle perquè l'Uni atrapi una nova final, la que en faria sis de manera consecutiva. Ser-hi o no, depèn de superar un equip que l'ha batut dos cops en la temporada regular. Ara, de nou doble enfrontament amb un premi gros a l'horitzó. El primer dels dos capítols s'escriu aquest vespre (20:15 hores) al pavelló de Fontajau, abans de posar-hi la rúbrica tres dies després, el dissabte, a la Font de Sant Lluís.

Es troben en dos contextos ben diferents. Fa dies que l'Uni despatxava el Tenerife en l'anterior ronda. Des de llavors, el desert. Entrenaments i poca cosa. El València, en canvi, ha continuat competint, amb l'Eurocup pel mig. Ho valora Alfred Julbe, l'entrenador. «Ens hem trobat amb gairebé 20 dies sense competir i hem intentat mantenir el to, l'agressivitat, però sense poder jugar partits per les limitacions que hi ha. Hem entrenat, fent una planificació del que no és habitual i mirant de fer-ho el millor possible». Res a veure amb la realitat del rival. «Ens ve un equip que ve de guanyar i competir. D'una dinàmica normal que no hem pogut tenir nosaltres». Un punt de vista ben diferent té Rubén Burgos, líder del València des de la banqueta i qui està convençut que l'Uni «ha disposat de quinze dies nets per preparar l'eliminatòria» i per això ha preparat «coses noves» per intentar sorprendre i endur-se la victòria. Pot servir-li, però l'equip té prou talent com per guanyar i arribar a la final. En una plantilla llarga hi destaca la bescanonina Queralt Casas, més ben valorada en la final de l'Eurocup. També Cristina Ouviña, millor jugadora estatal. O Laura Gil, internacional i amb passat a l'Avenida.

Julbe és conscient del potencial. Com a equip i com a club. «Estan fent bé les coses, creixent de manera continuada i procurant fer aquesta passa necessària per disputar aquestes hegemonies consolidades des de fa uns anys. Amb nosaltres mateixos i una mica per sobre, amb Perfumerías. València ha trucat a la porta i s'hi ha presentat del tot. Ara, encara més amb un títol europeu. És una manera de dir: Ei, que sóc aquí». No hi serà María Araújo. Un «cop dur» que caldrà superar sigui com sigui. «És una jugadora amb una dimensió local. M'agrada queixar-me el mínim i no vull que aquest missatge vagi cap a fora i torni al vestidor. Ha passat i ho hem de compensar de la millor manera possible». Ha arribat Laia Flores, que no juga en una mateixa posició però que servirà per donar relleu a Laia Palau i Chelsea Gray, que «han demostrat que poden jugar juntes». Al mateix temps, Vasic tindrà protagonisme fent de tres i assumint el descans d'Elonu de quatre».
 

Caliu a les graderies

L'Uni comptarà amb el suport de l'afició. No s'omplirà Fontajau com en les grans ocasions, això sí. Ho impedeix la pandèmia i les conseqüents mesures sanitàries, que estableixen un aforament màxim de mil espectadors. Almenys hi haurà caliu, suport. «És una magnífica notícia per a nosaltres, tot i que ens havíem acostumat a jugar sense mirar cap amunt sense estar pendent del que es podia respirar al pavelló». Ho aplaudeix Julbe, al mateix temps que vol treure-li tot el suc possible a aquest factor. «Soc de demanar poques coses, però per aquest partit m'agradaria que l'afició conegui com és el València. La seva principal virtut és la defensa i l'agressivitat. Això fa que moltes vegades arribarem a esgotar la possessió. És important que ho sabem nosaltres per gestionar-ho sense estrés. Per tant, el públic que no ens condicioni».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook