Una nova genialitat de Karim Benzema va salvar de la derrota un Reial Madrid inferior al Chelsea, superat en l'aspecte físic i sense aportació ofensiva en el primer capítol de les semifinals de la Lliga de Campions, en una eliminatòria que va encarar des del conservadorisme i que es resoldrà a Londres.

El duel es va tenyir de blau tot i jugar-se a Madrid. Des d'una condició física superior, el Chelsea es va apoderar del partit. El Reial Madrid treia aigua com podia, en una altra nit de diluvi a Valdebebas. L'empat a la mitja part era un miracle, perquè els jugadors de Zidane mai van trobar solucions a les seves dificultats en la contenció, amb un centre del camp superat i una defensa que, tot i ser de cinc, cridava demanant ajuda en cada acció del rival. Amb Marcelo demostrant que ja no està per a grans batalles.

Així, el Reial Madrid es va mantenir dret gràcies als seus dos pilars de la temporada. Thibaut Courtois, miraculós amb una aturada a boca de canó a Timo Werner als nou minuts; i Karim Benzema, capaç de crear del no-res perill i un gran gol. Abans de la genialitat del francès hi va haver una bona dosi de patiment per als blancs. Havia salvat el porter belga el primer desajust defensiu, afusellat a l'àrea petita i responent amb reflexos, però el gol es veia a venir. Va ser de la manera més senzilla, amb una pilota posada per Rudiger a l'esquena de Varane perquè Pulisic l'aprofités, i va arribar un gol que feia justícia.

El Reial Madrid va millorar a la segona part en augmentar la possessió, però no va tenir idees en els últims metres. Va ajuntar les seves línies i va sentir més seguretat abans que els canvis del Chelsea li tornessin el domini. Zidane va apostar per Hazard, en un examen al seu físic en un partit de la major exigència, i es va mantenir per l'exhibició de fortalesa defensiva de Militao.

Les ocasions van desaparèixer i va destacar el desplegament físic de Kanté. Només a pilota aturada ho va intentar el Reial Madrid, però la tornada a Stamford Bridge ja passava pel cap de tots.