El Bàsquet Girona ha encaixat aquest vespre una derrota imperdonable a Burgos (78-69), contra un Tizona ja descendit, que deixa l'equip de Carles Marco en un bon embolic. Un equip que havia començat líder la fase de descens i que optava a ser repescat pel "play-off" d'ascens corre risc des de ja de baixar a LEB Plata. Les últimes quatre derrotes seguides han fet molt de mal, i la d'avui, encara més, perquè el Girona ha ofert una imatge trista i desganada realment preocupant. Marco ho ha provat tot, ha intentat motivar el seu equip de totes les maneres possibles, i no se n'ha sortit. La seva cara al final del partit era un autèntic poema.
Ben poques coses es poden salvar. Potser la fe en els últims instants d'Albert Sàbat, que amb dos triples seguits ha mirat de mantenir la flama quan l'equip ja perdia de 12 (del 73-61 al 73-67), o l'aportació ofensiva de Kari Jónsson. màxim anotador amb 18 punts. La resta, un desastre, com el percentatge de triples, 7 de 32, o l'escassa intensitat que s'ha mostrat en una final on hi havia molt en joc. Tot i fer-ho molt espès el Girona ha anat per davant al descans (34-35), i en el tercer quart ha impedit que el Tizona s'escapés fins que cinc punts seguits de Martínez donaven un màxim avantatge de sis (58-52) als de Burgos al final d'aquest parcial.
Els últims 10 minuts han arrencat amb un parcial de 0-6 que feia pensar que el Girona s'havia tret la son de les orelles. Ha sigut un miratge. Dos triples seguits d'Uriz han tornat a posar el Tizona per davant (64-58) i ja no hi ha hagut res més a fer. És més, els locals han arribat a guanyar de 12 (73-61) fins la reacció de Sàbat, que s'ha posat l'equip a l'esquena i ha retallat diferències (73-67) a 1.47 per acabar. Avui ja no ha quedat ni l'opció de jugar-se un final ajustat. El Tizona ha sabut mantenir l'avantatge i tot i no jugar-se res, ha enviat el Bàsquet Girona a patir per salvar-se a dues jornades pel final. Guanyar el Melilla diumenge a Fontajau (12.30) és vital per no agreujar la situació.
