Per formar part la temporada del nou invent anomenat Primera RFEF, tercera categoria estatal com ho és ara la Segona Divisió B però amb una mica més de pedigrí, cal guanyar-s'ho. No és un regal que arriba així com així. Sap el Llagostera que necessita ocupar una de les dues primeres posicions del seu grup. Se li havien posat bé les coses amb quatre jornades per davant, però tothom, al club blaugrana, n'era conscient que no hi havia res fet. Sobretot si encara s'havia d'afrontar un doble compromís amb un rival d'entitat com ho és l'Hèrcules. Paraules majors. Al Rico Pérez s'hi respira futbol pels quatre costats. Per història i pressupost, sol ser un candidat a estar ben amunt i perduda una primera oportunitat per tornar al futbol professional, arribava a aquest ruix final amb moltes possibilitats de fer-se amb un dels dos bitllets. El visitava ahir el Llagostera per posar-se al dia i jugar així un partit que s'havia ajornat dies enrere pel coronavirus. Puntuar hauria sigut la millor notícia possible, però l'Hèrcules va convertir-se en un obstacle impossible de superar.

Derrota i justa pel que es va veure a la gespa. Va gaudir de més i millors ocasions el conjunt de casa, que va rematar la feina a la segona meitat amb un parell d'urpades. Abans, el porter Marcos ja havia fet de les seves evitant un mal major. No va ser un setge absolut, perquè els d'Alsina també van tenir estones de bon futbol. Però la balança va ser massa desigual i així es fa impossible guanyar un partit i més a fora, on a l'equip li costa moltíssim guanyar. L'inici va ser prometedor i també un miratge. Guiu i Dubasin van gaudir d'una bona doble oportunitat sense massa fortuna. Correcta targeta de presentació per donar pas a un canvi de papers i des de llavors, l'Hèrcules va fer seu el partit. Domini, pilota als peus i a buscar l'àrea contrària. Van arribar amb facilitat, explotant les bandes i ben aviat Marcos va haver d'aparèixer per mantenir l'empat. Era Pedro Sánchez el més insistent. També ell va ser l'encarregat de desfer la igualtat al minut 66, potser en l'acció menys perillosa però al mateix temps més letal. Una falta lateral no va trobar rematador, però tampoc cap defensor la va saber rebutjar i la pilota es va colar al fons de la porteria. 1-0 i a remar.

Alsina va sacsejar la banqueta i en ben pocs minuts va fer fins a cinc substitucions tot buscant un empat que no arribaria mai. Ho va intentar el Llagostera. Empès per la necessitat, es va estirar i Pau Salvans i Aleix van gaudir de dues ocasions però sense fortuna. Amb tot obert es va arribar al tram final quan Sergio Dueñas, Moyita, va deixar-ho tot vist per a sentència amb una boníssima acció personal que va significar el segon pels locals. Tercer ara del grup, el Llagostera tornarà diumenge a l'acció rebent el cuer, l'Atlètic Llevant, al Municipal.