Més de 500 partits a la seva esquena amb el Barça. Gairebé els mateixos gols anotats. 10 Lligues, 7 Copes del Rei, 4 Lligues de Campions, 6 Pilotes d'Or... Leo Messi té un palmarès inacabable i encara vol seguir-ho allargant. Molt abans de tots aquests èxits, a Rosario, i sent un nen, va compartir vestidor amb Bruno Milanesio, l'actual entrenador del Bescanó. «No crec que hagi canviat gaire. Era un nen tímid, introvertit i molt educat. Però amb qui tenia més confiança es deixava anar: era molt divertit», el descriu. Milanesio i Messi van compartir vestidor a Newell's Old Boys abans que el màxim golejador de la història del Barça decidís emprendre el pas de fitxar pels barcelonins amb 12 anys.

Tres anys donen per molt: anècdotes, històries, riures, llàgrimes... Milanesio fa l'esforç de fer un viatge pels racons de la seva memòria amb l'objectiu d'arribar a la destinació d'alguna d'aquestes vivències. Escollir-ne una o dues no és senzill, però accepta el repte i s'hi llença: «En un torneig amb Newell's vam anar a passar un cap de setmana a un poble molt proper on vivia la meva àvia. Recordo que vam passar a la final i precisament en Leo, com sempre l'hem anomenat, es va lesionar. Les alarmes es van encendre. Era el millor jugador. Els meus pares que estaven amb la meva àvia van comentar-li que hi havia un noi lesionat del turmell. De fet, el tenia ben inflamat. La meva àvia va demanar que escrivissin en un paper el seu nom i data de naixement, o no recordo ben bé el què. I al dia següent es va recuperar com si res. A dia d'avui, encara no sé què va fer la meva àvia; ni ho sabré mai perquè va morir fa poc. Suposo que seria alguna tradició del seu petit poble», detalla.

Milanesio té la mateixa edat que Messi, 34 anys. Un brilla al futbol mundial i ha enlluernat pel seu joc en una dilatada carrera plena d'èxits i alegria. L'altre va decidir posar fi a la seva etapa com a jugador el curs passat per centrar-se plenament en les banquetes. «Vaig acabar el futbol base amb Newell's i vaig firmar amb Central. Mai no vaig poder aconseguir un contracte professional i vaig voltar per categories que aquí serien com Segona B o Tercera. Quan vaig arribar a una edat ja sabia que la meva carrera com a jugador decreixia i era moment de fer un pas al costat i focalitzar-me en la feina d'entrenador», explica, Milanesio que està vivint la seva segona etapa a Catalunya. La temporada 2011-2012 va venir per jugar amb el filial del Girona a Segona Catalana. Recorda com «vaig arribar aquí per tema de representants i contactes. Quan em van parlar d'incorporar-me al filial d'un club de Segona A no ho vaig dubtar i en quatre dies vaig agafar un avió. Només hi vaig estar un any i vaig haver de tornar cap a l'Argentina».

Anys després, i de la mà del seu amic Miquel Hereu, extècnic del Bescanó, va sorgir l'oporunitat de trepitjar un altre cop terres gironines per recalar en l'equip del Gironès. «Em va oferir ser jugador del primer equip i entrenador de la base. A poc a poc em vaig anar adaptant al club i ara puc dir que és casa meva. Vaig arribar a Bescanó essent jugador de la primera plantilla però amb el designi personal de ser entrenador. Ja sabia que amb 30 anys no tornaria a ser professional», explica. Durant tres temporades Milanesio ha compaginat el ser jugador del primer equip amb les funcions d'entrenador i coordinador. «Em van donar l'oporunitat de ser el tècnic del filial els tres cursos passats. Estava tot el dia al camp. I d'ençà la consecució de l'anhelat ascens la temporada passada vaig passar a ser entrenador del primer equip en el debut a Primera Catalana», diu Milanesio. Aquest ascens «era un compte pendent que tenia el club. El vam tenir molt a prop durant anys. La Lliga no es va acabar de la manera que haguéssim desitjat degut a la pandèmia, però bé, aquí estem. És un premi a un grup que durant quatre temporades ha bregat de valent per aconseguir-ho». Sens dubte haver arribat a Primera Catalana és un dels capítols més gloriosos de la història del club, com també ho va ser, apunta, guanyar al Palamós en el seu estadi. Milanesio, a més d'entrenar la primera plantilla del Bescanó, forma part de la seu gironina de la Barça Academy a Flaçà. Sense voler mirar més enllà del dia a dia, Milanesio s'aferra al discurs del seu compatriota, Cholo Simeone: «El futur és el proper partit. Aquesta professió està feta a curt termini, pensar més enllà és fer fantasia. On em durà el futbol? No ho sé ni em treu el son», admet.

Com a bon argentí i amant del futbol, la pregunta sobre qui és millor si Messi o Maradona era obligatòria. Milanesio declara que «no ho és ni d'un ni l'altre. Crec que els hem de gaudir a tots dos. Amb el nivell que té Leo o que ha tingut Maradona, algú com jo no ha de malgastar temps en qüestionar-los. Crec que com a argentí m'he d'enorgullir que hagin nascut al mateix país que jo. No negaré que tinc una estima especial per a en Leo degut que vam compartir vestidor a Newell's un bon temps. A més quan Maradona aixecava el títol Mundial del 1986 jo no havia ni nascut».