En futbol és poc habitual, però no pas inèdit, veure com un entrenador dirigeix el seu fill en un equip. Johan Cruyff, al Barça, amb Jordi, o Cesare Maldini amb Paolo, a la selecció italiana en són alguns dels exemples més sonats. Més complicat és veure pare i fill compartint equip però també n'hi ha algun cas com els Gudjonssen amb la selecció islandesa. El que sí que és insòlit és trobar tres mateixes generacions de la mateixa família en un mateix vestidor. O no. Només cal anar a Vilajuïga. Fa poc més d'una dècada, aquest petit poble al nord de Figueres va situar-se al mapa futbolístic quan va recollir la plaça del Miapuesta Castelldefels a Tercera Divisió. De la mà de Napo Cayuela i Manel Cabezos van liderar una plantilla que, tot i no poder evitar el descens, i posterior desparició, va veure despuntar homes que, no gaire més tard van tastar i consolidar-se al futbol professional com Zou Feddal (Sporting de Lisboa), Jordi Masip (Valladolid) i Víctor Rodríguez (Elx). Aquesta temporada, Manel Cabezos lidera el CE Alt Empordà de Vilajuïga, un club de nova creació, que compta a la plantilla amb el seu fill Marquitos i el seu net Joel Vila. És a dir, tres generacions de la mateixa família al vestidor d'un club, sense cap mena de dubte, familiar en el sentit literal de la paraula.

El cognom Cabezos té molt de pes i història al futbol alt-empordanès. L'avi Manel és un clàssic de les banquetes de la comarca amb bona feina a Marca de l'Ham, Navata o la Jonquera, entre d'altres. Enguany, després que el curs passat deixés el Navata arran de la pandèmia, va recollir l'encàrrec de l'Ajuntament de Vilajuïga de tenir un equip sènior masculí al poble. «Vaig parlar amb el Vilajuïga CF, que tenen equips base però no volien fer equip amateur i a partir d'aquí, vaig crear un nou club a 4a Catalana», explica. Des de la banqueta, Cabezos té a les seves ordres un dels seus fills, Marquitos, i el seu net, Joel Vila, fill de la seva filla Judit.

La nòmina de «Cabezos» hauria pogut no acabar aquí si el fill gran, Txiki, no s'hagués compromès amb l'Esplais abans que el projecte engegués. «Jo ja estava retirat i anava a veure els partits. El meu pare vol pujar de categoria i em va demanar si li feia el favor de venir», explica Marquitos. El petit de la nissaga n'ha viscut de tots colors des de ben petit al món del futbol. Amb passat al planter del Barça on va coincidir amb Xavi Hernández, entre d'altres, i al de l'Espanyol, on va estar amb Capdevila, Lopo o l'entrenador del Girona, Francisco Rodríguez, Marquitos és un rodamón del futbol comarcal (Figueres, La Jonquera, Peralada, Perpinyà, Olot, Empuriabrava...). Ara ha despenjat les botes per ajudar el seu pare. «Com que es pot entrar i sortir, em va bé. Jugo vint minuts, mitja horeta, entro a la segona part depenent de com va... Aporto una mica de veterania i ordre», detalla. Marquitos reconeix que compartir equip amb el pare (ja ho havia fet uns quants cops) i amb el nebot és «una experiència nova» més per al seu currículum.

«Massa poca canya li foto. Té 16 anys i s'ha d'espavilar», diu l'avi Manel, en to de broma, del net Joel. El jove migcampista ja va tenir l'avi com a entrenador l'any passat al Navata i ara el torna a «patir» al Vilajuïga. «És una mica estrany, sí, i em suposa una mica més de pressió. I més sent juvenil», diu Vila. El net no es mossega la llengua i revela que l'avi el «colla molt». «Fa el que ha de fer un entrenador. Em colla molt sobretot perquè vagi més bé de cap», diu. Conscient que tot just comença en això del futbol, el net és disciplinat amb l'avi. «Jo li faig cas perquè normalment, té raó«, subratlla resignat. Per contra, l'avi-entrenador no marca tan de prop el fill. «A mi ja no. Abans sí que me n'havia fet molts», diu Marquitos, de 41 anys, tot rient.