Una vegada més, un gol d'Alan Baró val tres punts d'or pel conjunt de Miquel Àngel Muñoz. La primera part va ser molt tranquil·la per a l'Olot que no va passar per moments crítics ni complicats. Durant els primers minuts de tempteig, es va veure obligat en sortir en llarg en diverses ocasions, ja que el València Mestalla el deixava sortir amb la pilota controlada, però no deixava espai entre línies per trobar passades que ajudessin a organitzar un atac de garanties. Això va generar precipitació a la zona del mig del camp i de tres quarts, on un magnífic Jordi Masó, present tant en defensa com en la creació, va destacar especialment.

La primera aproximació, però, va arribar a través d'un contraatac dirigit per Eloi Amagat, que es va precipitar i no va trobar a un Xumetra que s'esperava una passada a l'espai gairebé trepitjant l'àrea. Al minut 22, va arribar la primera ocasió clara de gol. Des de la banda dreta, Blázquez va centrar una pilota per Delgado que va engaltar l'esfèric amb una rematada molt plàstica amb la cama dreta. El xut va obligar Bernad a treure una mà realment meritòria per enviar la pilota a córner. Des de la cantonada, Eloi Amagat centraria una pilota a l'olla perquè Alan Baró, des de la frontal de l'àrea petita rematés de cap. Ho va aprofitar el de Darnius per tornar a rematar la pilota i acabar d'enviar-la al fons de la xarxa amb la puntera del peu. Un gol providencial.

El València Mestalla es va acostar realment poc a la portaria de Ballesté. El primer xut entre els tres pals dels valencians va arribar al 35 amb un xut llunyà que Ballesté va blocar. Després del descans, l'Olot va sortir malament a disputar els últims 45 minuts. Realment va patir i es va veure contra les cordes tancat en la seva pròpia àrea. Tot i això, el València Mestalla no va saber aprofitar aquests moments de feblesa per igualar el marcador. La més clara que va tenir el filial va ser a partir d'una pilota que es va passejar per l'àrea petita i que Blàzquez gairebé es marca en pròpia. Aquesta ocasió va despertat l'Olot, que va començar a tenir ocasions. La majoria van ser molt clares però els de Miquel Àngel Muñoz no van saber sentenciar el partit.

La primera la va tenir Kilian Grant només entrar al camp substituint Delgado. La centrada d'Eloi era gairebé perfecta però el carriler, engaltant la pilota des del segon pal va enviar l'esfèric per sobre el travesser. També massa alta la va enviar Alan Baró amb el cap a la sortida d'un córner, molt semblant al gol que ja havia firmat. La pissarra funcionava i també ho va provar Pedro del Campo a centrada d'Eloi. Els valencians, van fer l'últim avís a un quart del final del partit a pilota parada. La defensa olotina va cometre una falta perillosa a la mitja lluna de l'àrea gran, però Facu García no va executar correctament el xut. Els tres punts, i el somni de la salvació, resistien.