Si el que compta és sumar, sobretot si les urgències són a l'ordre del dia, té ben poca importància qui marca els gols. El que val és fer-los. Per guanyar, sobretot, tot mirant d'evitar un descens que ningú vol veure ni en pintura. Semblava sentenciat l'Olot, que es resisteix a llançar la tovallola. Carbura tot l'equip, però l'encarregat de veure porteria, almenys darrerament, és un convidat inesperat. Alan Baró, un central que es mou com peix dins l'aigua a l'eix o també en tasques defensives al mig del camp, ha fet quatre gols en l'últim mes. Ben poc temps per batre els seus registres personals -mai n'havia fet tants en una temporada sencera- i, de passada, per donar un cop de mà al seu equip. L'encert del de Darnius ja li ha donat nou punts als seus. Per partida doble amb l'Atzeneta (1-0 i 0-1) i diumenge passat amb el Mestalla (1-0). Gols que valen or i que mantenen l'Olot ben viu quan només falten dos jornades per definir si es lligarà la Segona RFEF o si, per contra, es baixarà un esglaó més.

Baró, que en farà 36 el mes que ve, les ha vist de tots els colors al llarg d'un grapat d'anys com a professional. És el primer en estar «content» per com li està anant tot plegat, però vol donar-li «la importància justa» al fet de veure porta més del que sol fer-ho. «El que val realment és sumar punts. Si marco jo, bé. I si és un company, també. És curiós, això sí. Em satisfà veure que els meus gols donen punts. Però tret d'això, la resta és pura anècdota». El que realment el reconforta és veure que l'Olot està viu. No depèn d'ell mateix, però té opcions de permanència. «Les derrotes contra l'Oriola i el Peña Deportiva van ser molt doloroses. Després va venir l'adéu de l'entrenador. Fa mal perquè el jugador se sent responsable. Però tot i això no hem abandonat, sinó que hem reaccionat i no hem baixat els braços. Volem tirar-ho endavant, no ens rendirem. Anirem a Oriola a guanyar per mantenir les aspiracions de permanència».

Sense tenir cap intenció de perdre el temps tot pensant què és el que farà la temporada vinent -«sempre he dit que, mentre pugui aportar i sumar, seguiré jugant», explica-, fa un cop d'ull enrere tot intentant explicar què és el que li ha passat a un equip que la passada temporada anava com un coet i ara està lluitant per no baixar a la Tercera RFEF. «És fàcil buscar excuses, però és cert que tot ens ha afectat. Hi han hagut canvis a la plantilla respecte l'any passat. Hem perdut un pilar com ho és l'Hèctor Simón. Vam començar afectats pel coronavirus, sense poder treballar bé. I hem tingut molta mala sort, perdent o empatant partits a l'últim minut». No tot és negre, això sí. «La part positiva és que mai ens hem rendit. Encara estem ben vius en aquesta lluita i tenim opcions de salvar-nos». Amb un promig de punts d'1.15, l'Olot és ara cinquè i necessita ser segon o primer per jugar el curs vinent a la Segona RFEF. Oriola i Peña Deportiva, els propers i últims rivals. Els gols d'Alan Baró, o de qui sigui, seran benvinguts.