El crit alliberador, i la posterior abraçada amb els seus ajudants, de Carles Marco al final del partit és la millor imatge per entendre la importància de la victòria d'ahir. El projecte de Marc Gasol respira. El Bàsquet Girona jugarà la temporada vinent, com a mínim, a LEB Or després d'allunyar el fantasma de la permanència derrotant el Melilla ahir a Fontajau en una victòria que va trencar una perillosa ratxa de quatre derrotes consecutives. La permanència no és matemàtica, però com si ho fos perquè la carambola de resultats que enviaria l'equip a LEB Plata és molt improbable, però les estretors de la classificació deixen ben clar que una derrota ahir contra el Melilla podria haver estat fatal. Una autèntica patacada per al projecte que, des de la distància, lidera el pivot dels Lakers a la ciutat on va explotar com a jugador professional. El 77-63, tot i haver arribat no sense angoixes pels problemes en el tercer quart (53-56), té valor doble perquè consolida el projecte lligant la permanència i perquè, al mateix temps, li dona a l'equip l'opció de jugar-se diumenge vinent a Càceres una plaça per al play-off d'ascens a LEB Or en una eliminatòria contra el primer classificat del grup de dalt (Corunya, Breogan o Granada).

La victòria més imprescindible va arribar en un partit on, d'entrada, el Bàsquet Girona va intentar treure's de sobre els nervis entrant pilotes interiors a un Davis Rozitis que va estar molt imprecís a prop de cistella en el primer quart. Poc productiu en atac, l'equip entrenat per Carles Marco va anar entrant en el partit gràcies a la seva solvència defensiva. En els tres exteriors del Melilla - Misters, Kamba i Wintering (70 punts entre els tres la setmana passada conta el Canoe) - els va costar molt sentir-se còmodes davant la intensitat gironina al darrere. I, tot i no jugar un bàsquet com per alegrar el matí als espectadors que s'havien acostat fins a Fontajau, els gironins en van fer prou amb un parell de triples de Logan (14-8) i, ja en el segon quart, dos més de Cosialls (22-12) per anar sempre per davant al marcador fins al descans.

Guanyant, però sense trencar mai el partit. Perquè, quan millor estava el Girona amb un Pepo Barral molt enèrgic (26-15), un parell de temps morts gairebé seguits del tècnic visitant i les primeres aparicions del letó Misters van revifar els visitants. Al descans, 35-27 després que, ara sí, Rozitis acabés assegurant les cistelles després d'un parell de bones assistències de Barral.

Jugar a pocs punts, amb un excés de pressió i la convicció que l'embolic amb què s'havia posat l'equip perdent quatre partits seguits es solucionaria defensant, tenia el perill que, com va passar al tram final del tercer quart, l'imprevisible talent ofensiu que tenen molts jugadors del Melilla podia acabar despertant del seu endormiscament. I ho va fer, encara que el Girona no defensés molt pitjor del que ho havia estat fent fins aquell moment.

No era un partit per lluir-se. Era un dia per ser conscients del que s'hi jugava l'equip. O, més ben dit, tot el club. Sobretot quan, després d'un triple en transició de Dedovic, el Melilla es va posar per davant per primer cop (48-49, a un minut i mig del final del tercer quart). Veure's per sota en el marcador va ser una dura patacada moral per a un equip que, des de fa setmanes, quan tirava una moneda a l'aire gairebé sempre li sortia creu (53-56, al final del tercer quart).

L'equip nord-africà havia passat de tenir molts problemes per anotar a fer 29 punts en un quart. I el partit, d'estar més o menys controlat pel Bàsquet Girona a passejar-se per la vora d'un precipici on perillava no només el resultat d'ahir, sinó tota la temporada. Enmig de tanta angoixa, un triple, i un bàsquet en contracop dos atacs més tard, d'un dels jugadors que millor coneix l'evolució del club en els últims anys, Robert Cosialls, va donar aire a tres minuts del final (70-62). Rozits, Busquets i un triple final de Sàbat varen acabar d'arrodonir el marcador final de 77-63.