No ha passat gaire, però cada cop que el Barça ha tingut la més mínima oportunitat de posar-se líder, ni que sigui per unes hores, s’ha acabat equivocant. Ahir, quan la Lliga encara la recta final, la victòria al Ciutat de València l’hauria catapultat fins la primera posició, tot esperant els partits de l’Atlètic, avui, i del Reial Madrid, demà. Una manera de posar pressió tot esperant la relliscada d’algun dels rivals directe, sospirant per un títol que encara era possible. Però va fallar, una vegada més. Com dissabte passat empatant amb l’Atlètic. O poques setmanes enrere, perdent a casa amb el Granada. Aquest cop, d’una manera molt més sorprenent i quan semblava que tenia la situació del tot controlada. Amb un 0-2 a favor al descans, gràcies als gols de Messi i Pedri, es va ensorrar a la represa, quan ningú s’ho esperava. Ni el propi Llevant, que va aprofitar el despropòsit defensiu del conjunt blaugrana i el reguitzell de canvis sense massa sentit d’un Ronald Koeman que no trobava la tecla.
D’inici, el tècnic apostava per Dembélé com a carriler i asseia Dest. L’experiment va funcionar. Hi va haver actitud i intensitat per part del Barça, que va posar-se per davant amb un gol de Messi i un altre de Pedri. Havien passat 34 minuts i la situació estava sota control. Arribava amb certa facilitat, tenia la pilota i no patia en excès en defensa. Koeman va decidir moure fitxa al descans i va fer entrar Sergio Roberto a l’eix de la defensa, en una posició que no li és gens habitual. Ho va acusar el jugador i també l’equip. Tampoc hi va ajudar l’empenta amb la qual va afrontar el segon temps. Apàtic, sense massa ritme i disparant el comptador de pilotes perdudes. Així va arribar el gol de Melero, rematant tot sol al segon pal superant la marca del propi Sergi Roberto. O només dos minuts més tard, l’empat de Morales. I això que el Barça hauria pogut marcar abans, en un parell d’arribades a peus de Messi i De Jong. Però va ser Dembélé, ja amb taules al marcador, l’encarregat de posar una mica de pau amb el tercer pels visitants. Un gol que no va servir per calmar els ànims i equilibrar de nou la balança. Va seguir a la seva el Llevant, que va trobar mil i un forats per on fer mal. En va fer, i de quina manera, Sergio León fent el 3-3 als darrers minuts. Sergi Roberto no va aguantar ni una part i va marxar lesionat. I el Barça, amb la cua entre cames del Ciutat de València. La Lliga, si això, per un altre any.
