Amb més de mitja vida al club entre futbol base, primer equip i des del 2015 com a president, Pau Teixidor enceta el seu segon mandat al capdavant del Banyoles. Ho fa envoltat del seu equip de confiança després que no s’hagi presentat cap altra candidatura i amb l’objectiu de deixar el llegat que el club es pugui autogestionar el dia que plegui. Mentrestant gaudirà d’un càrrec que, als primers anys, el va fer patir força.

Amb la reelecció, s’aposta per la continuïtat. Els socis estan contents amb la seva tasca?

Sí. Som pocs amb dret a vot (133) i ens coneixem gairebé tots. Ningú m’ha expressat el contrari i entenc que estan satisfets amb la gestió que estem fent.

Es va tornar a Tercera Divisió i ara es lluita per mantenir-se a la nova Tercera RFEF. El Banyoles és on ha de ser?

La màxima categoria on ha estat el primer equip sempre ha estat Tercera. Vam tornar-hi després de deu anys i enguany, ja veurem què passa, però podem descendir. Si passa, no ens farà perdre el nord. Si ens salvem serà una magnífica notícia i, si no, mirarem de construir un projecte per tornar a Tercera. Hem tastat la mel i ens ha agradat.

Si es baixa a 1a Catalana no serà cap drama?

No. La situació durant el curs ens ho ha fet creure i ho portem mig assumit. No seria una sotregada inesperada. A nivell de club seria una llàstima i ens faria molt mal perquè a Tercera es rep una ajuda de la Federació (45.000 euros) que ens va molt bé. Tot i això, continuarem amb el mandat que tenim aquests quatre anys i, si hem de batallar a 1a Catalana, endavant. A la primera etapa només vam viure ascensos, ara potser ens toca un descens.

Si es confirma el descens, el primer equip apostarà més aviat pel planter?

Si baixem, intentarem fer un equip competitiu en funció del mercat i del que tinguem a casa. El Cornellà (filial) està fent una gran temporada i miraríem d’assolir més solidesa entre els dos equips. Ens en ressentiríem econòmicament, però construiríem un equip d’acord amb la realitat del club, tan competitiu com fos possible. La idea seria no posar-nos la pressió de pujar, però sí d’estar als llocs capdavanters de la classificació.

Ha estat positiu el relleu de Pitu Batlle per Kiku Parcerisas?

Buscàvem canviar la dinàmica. Amb en Pitu l’equip competia però perdíem els partits per la mínima. Se’ns n’havia anat en Sanku i en Kiku va dur alguns jugadors ofensius. Hi va haver reacció els primers partits, però no vam saber trencar la dinàmica. Ara fa tres partits que no perdem per primer cop. La dinàmica ja era negativa i potser a nivell de resultats no ha estat el revulsiu però en Kiku ha professionalitzat tota l’estructura del club.

Fa sis anys que va passar del camp a la llotja. És el que s’esperava?

Ni de bon tros! Aquí no hi ha un full de ruta. És una feina on no saps mai les tasques que surten i sovint la realitat supera la ficció. Vaig patir molt els primers anys perquè no saps com gestionar-ho i no tenia la gent de confiança al meu voltant. Tothom té interessos particulars. Cal envoltar-se de gent que cregui en el projecte i el senti. Ara tenim un gran organigrama humà. Ser president és una experiència personal molt gratificant. Cal prendre decisions que tenen conseqüències i que s’han d’acatar. Jo quan era jugador sempre era molt crític amb la junta. Ara no ho seria. Mai criticaré l’associació de pares de la llar d’infants del meu fill, per exemple. He anat de menys a més pel que fa al gaudi del càrrec. D’aquí ve la renovació. Al revés, no hauria continuat. Cal aprofitar l’equip humà tan bonic que tenim. M’agradaria deixar el llegat que el club fos sostenible i es pogués autogestionar sense dependre d’un mecenes o haver de fer invents.

Vostè i Delfí Geli són casos insòlits en futbol.

Segurament. Per mi és un orgull i una satisfacció. Si em pregunten d’aquí un temps què he a portat a la societat diré que vaig dur una entitat sense ànim de lucre. Tothom hauria de fer tasques socials un dia o altre. Som 20.000 habitants i tenim massa pocs socis. Això és el que crea el teixit. Al jovent li costa molt involucrar-se i el que volem millorar aquest mandat és el número de socis. Si no, és molt difícil. Tothom hauria de ser soci d’alguna entitat, ja sigui del Banyoles, l’Atlètic, l’Esbart Dansaire o alguna associació cultural.

La salut econòmica del Banyoles és bona?

La pandèmia ens ha fet mal en el tema dels socis però també pel que fa a entrades, bar, quina.. Anem amb el frè de mà posat però no hi ha deute. Estem bé però anem justos.