«Tenim a prop un molt bon premi i els jugadors se’l mereixen»

Sí. Respiro tranquil perquè hem pogut consolidar aquest projecte en el seu primer any en aquesta categoria i la temporada vinent hi tornarem a ser. Ho hem fet en un any complicat, amb un format diferent i fins a quatre places de descens. Ara, quan queda només un partit, sabem que la propera temporada tornarem a LEB Or. Això ens fa estar contents i alhora més tranquils. No m’agradaria estar a la pell d‘altres equips que se la juguen. Respiro, tot i que tampoc volem perdre la tensió perquè podem lluitar encara per un altre objectiu.

Com es gestionen tantes emocions en un vestidor? Es passa de poder baixar a estar a una victòria de fer el play-off per pujar.

Mantenint l’exigència de tot l’any i el mateix nivell en els entrenaments. Intentant fer sempre coses, tot treballant els pilars de l’equip i també del club. Quan ho hem fet així és quan hem competit millor tenint més opcions de guanyar. Aquests jugadors mereixen fer un bon partit a Càceres i tenir l’opció de seguir competint. Hem treballat molt per assolir els objectius, no podem pensar que ara ja està tot fet, sinó anar allà i donar-ho tot.

Obrim el focus, llavors. Com se li explica a l’aficionat que en pocs dies ja no es lluita per la salvació sinó per ser primers?

Ui, és que el format d’aquesta lliga... Jo quan l’explico a casa a un nen de deu anys o a la meva parella, al·lucinen. És que no ho entenen. Ha sigut un galimaties. A la gent, el que li diria és que el Múrcia pot jugar el play-off per pujar i també baixar. Que som nou equips i n’han de descendir quatre. Que tots hem estat molt igualats. També al grup de dalt. Però potser no cal explicar massa coses perquè tot està bastant clar. Ens hem consolidat i continuarem un any mes a LEB Or. És més, si guanyem, farem el play-off. Això és el que ha de saber l’aficionat. Tenim un molt bon premi a prop, que és el de seguir jugant i tenir, com a mínim, un partit més a Fontajau.

Fins a quin punt es va treure un pes de sobre amb la victòria de l’altre dia?

És que feia quatre partits seguits que perdíem! Sí que hi havia certa tranquil·litat pel que fa la classificació, però no pas a la pista perquè sempre hem intentat mantenir la tensió per ser exigent. En moltes d’aquestes derrotes també havíem merescut guanyar. A Melilla, que vam anar a la pròrroga. O amb el Càceres, que vam tenir el darrer tir lliure. No soc de buscar excuses, però aquell dia se’ns van lesionar en Pepo (Barral) i Sevillano. Hi ha hagut factors que han desequilibrat la balança i no hem tingut passa sort aquest any. Si ens hem tret un pes de sobre ha sigut perquè per fi hem guanyat després de quatre partits perdent. Per això, bàsicament. Perquè la feina l’estàvem fent, consolidant aquest projecte a la categoria.I tinc la satisfacció d’haver pogut ajudar una mica. Però això no ha acabat encara.

Ha arribat a patir gaire amb aquestes quatre derrotes?

Sí, és clar que es pateix. Per com està feta aquesta lliga, pel que hem viscut aquest any. I perquè tot el que treballàvem durant la setmana no s’acabava de veure reflectit en el marcador. Pensi que hi ha hagut moments en què hem estat entrenant i després no hem jugat pel coronavirus. O que ens ha tocat disputar tres i quatre partits en pocs dies de diferència, just quan pitjor entrenàvem. Per tant, sempre he tingut aquesta incertesa de no saber com aniria la cosa. El dia del Melilla pensava que, a casa i amb gent, encara que fossin mil espectadors, tenia més seguretat que no pas incertesa. Fins i tot se’ns van posar per davant i amb la motxilla que portàvem, un altre equip hauria baixat els braços. Però no ho vam fer. És clar que pateixes, però ens en vam sortir i me n’alegro.

Parla del format de la lliga, de les lesions, del coronavirus... Tot això explica l’any irregular del Bàsquet Girona?

No només hem sigut nosaltres, sinó tots els equips. Els del nostre grup i l’altre. En d’altres competicions o esports. Hi ha hagut daltabaixos arreu per culpa d’aquesta situació. Prou que hem pogut jugar i competir durant tot l’any. Han marxat jugadors també, n’han vingut de nous. Són coses que a tothom el poden afectar. La irregularitat ha vingut també perquè som un club i un equip que s’estrenen a la categoria. Crec però que és aviat per fer valoracions. De moment, anem fent passos endavant. A tots ens hauria agradar ser més regulars, és clar. Tot i que també hem fet coses bé. Potser aquesta irregularitat no ens ha deixat veure tot allò positiu que hem anat fent.

Diu que les valoracions vindran més endavant. Creu però que amb la permanència el Bàsquet Girona ja ha fet el que havia de fer o la pressió per ser el club que és l’obligava a estar més amunt?

Sí, hi ha factors que potser ens porten a una situació com la que diu. Tenim un president (Marc Gasol) que hi entén molt de bàsquet i que està molt pendent del dia a dia. També és un club amb, diria, la millor estructura de tota la lliga. Es nota un respecte envers el Bàsquet Girona. Potser tot això ha provocat que hi hagi gent que pensés que havíem de fer més, d’estar a dalt de tot. Internament, som conscients que hem anat millorant. Que era el primer any a LEB Or i, per tant, hem pagat el peatge pertinent. Havíem d’estar fora del que digués o pensés la gent. No sé si ens haurà o no afectat. La pressió l’hem tingut tots i s’ha de saber conviure amb això.

Ara que parla d’en Marc Gasol. Ja el va trucar diumenge després de guanyar el Melilla?

No! Aquesta vegada no. Però ja va parlar amb d’altra gent del club. Ara està ocupat, té d’altres coses perquè està a punt de jugar el play-off de l’NBA. Però sí, està pendent perquè tot funcioni. Sempre que tenim algun problema o necessitem alguna cosa, hi és per ajudar-nos. És fantàstic.

És atípic tenir un president que juga a l’NBA, no troba?

Atípics són d’altres presidents que potser no han jugat mai a bàsquet i volen fer coses que no s’han de fer. Potser és atípic pel que representa. Perquè és Marc Gasol i juga als Lakers de Los Ángeles. Però no pel que fa. Està molt involucrat amb el dia a dia, amb la gent jove, vol que hi hagi una formació aquí a Girona. Està pel primer equip, per tot el que s’ha de fer. És una felicitat per a tots que en Marc estigui amb nosaltres.

Vist així, millor per tant que faci de president un jugador que hi entén que no l’empresari de torn que no ha botat mai una pilota de bàsquet.

No ho sé, la veritat. Jo prefereixo centrar-me en les meves coses. Evidentment, la gent de bàsquet ha d’estar al bàsquet. I Marc Gasol és gent de bàsquet.

Deixem en Marc i centrem-nos en vostè. Com se sent a Girona? Està gaudint prou l’experiència?

Estic molt a gust a Girona. És un plaer estar aquí perquè m’hi sento com a casa. No he gaudit com m’hauria agradat pel tema de la pandèmia. Cada dia he hagut de dur un justificant al meu telèfon per poder viatjar i moure’m. No he pogut anar a un restaurant de la ciutat a sopar. Aquesta mateixa situació també l’han viscut els jugadors. Els haurà tocat passar els seus mals moments a casa. No han tingut l’oportunitat de passar un dia a Cadaqués o Platja d’Aro. Jo ho he trobat a faltar i espero poder-ho fer a partir d’ara. Em sento un privilegiat per estar a casa, treballant del que m’agrada, en una ciutat tan maca i a prop dels meus. He estat vint anys jugant i deu entrenant, i poques vegades he estat tan a gust i a prop de casa. Soc una persona extrovertida i em faig amb tothom, però d’altres vegades no m’he sentit així.

Doncs si se sent així de bé, millor complir el contracte que li queda, no troba?

Oi tant! Els anys de contracte i els que siguin necessaris! Estic molt content amb la feina que hem fet aquí, i amb tota la gent que he conegut. Tinc contracte, un any més i un altre opcional, i vull continuar a Girona.

Doncs en Marc Gasol deia que volia retirar-se aquí. Encara l’entrenarà!

Seria l’hòstia! Em faria molta il·lusió. Més que el fet d’entrenar-lo, m’agradaria per tot el que ens podríem ajudar. Per exemple, ara tenim l’Albert Sàbat. És un plaer treballar amb ell. És la nostra projecció a la pista. Doncs amb en Marc, tres quarts del mateix.

De moment s’hi ha enfrontat.

I tant, ho recordo. També aquí a Fontajau. És dels pocs partits que hi he perdut jugant en contra. Llavors jo estava a Lleó. Havia vingut a Girona amb el Valladolid, la Penya o d’altres, i feia bons partits. Sempre m’ha agradat aquest pavelló. Però aquell any, amb el propi Marc, en Fernando (San Emeterio), en Víctor (Sada) i companyia... Ens van guanyar aquí i també a casa nostra. No és de la meva generació, però abans ja m’hi havia enfrontat també quan ell estava al Barça.

Té Fontajau en molt bona consideració, pel que veig.

És que era superagradable jugar-hi. L’ambient, gent que hi entén de bàsquet, un pavelló preciós. Jo ja ho vaig notar diumenge cert caliu. Encara que només fóssim un miler... És que hem jugat nou partits sense ningú! Semblava que ens hi estàvem acostumant, però no ho hem fet mai. Que vingui gent i ens animi sempre és una ajuda. Espero que l’any vinent tinguem l’afició amb nosaltres. O aquesta temporada, si continuem jugant...

De moment, l’ambient serà hostil a Càceres. Quina versió del Bàsquet Girona espera?

L’únic partit d’aquesta temporada que no hem competit és el d’Almansa i no entenem gaire bé com vam gestionar aquella situació. Però estic convençut que l’equip competirà, sense saber si guanyarem o perdrem. Som conscients que hem anat millorant durant l’any coses que cal consolidar com a equip i com a club. Quan ho fem, sempre tenim opcions de victòria. A Càceres serà difícil. És una pista complicada i el rival, un equip difícil amb jugadors que tenen experiència a la lliga i que per ells mateixos poden fer molts punts i guanyar el partit. Tenen la tranquil·litat de saber que estan salvats, amb el mateix objectius que nosaltres. Segur que competim. En tenim moltes ganes. Els jugadors estan motivats i trobo que es meteixen aquest premi per tot el que han treballat.

S’atreveix a aventurar com es decidirà el descens?

Ostres, no ho sé. No pensava que l’Ourense, després de perdre, es refés i ho va fer. Ara el Lleida se la juga a Melilla, que estarà també pressionat perquè un d’ells baixarà. Ourense crec que pot salvar-se. No sabem quina serà la gestió a Múrcia. Fa prop d’un mes que no juga i no sé com els pot afectar. No m’agradaria gens estar a la pell de tots aquests equips, per sort hem fet els deures abans. Els hem guanyat i tenim l’average a favor.

Ha viscut mai alguna situació com aquesta?

Quan era ajudant a Manresa, dels quatre anys, un vam salvar-nos amb facilitat, dos vam baixar sense opcions i l’altre, amb Pedro Martínez, havíem de guanyar sí o sí a Madrid per mantenir-nos i ho vam fer. A LEB Or, sempre hem fet play-off, guanyant més partits dels que hem perdut

.

Troba a faltar jugar?

No, no. Ja estic bé així. Algun dia sí que m’hi posaria, però res. M’agradaria fer alguna patxanga. Al nivell físic actual no hi arribo. Eh, però si féssim algun concurs de tir ja els he dit que els guanyaria a tots.