Aquesta nit Chelsea i Barça disputen la final de la Lliga de Campions femenina. La begurenca Gio Carreras hauria pogut disputar aquesta competició però una lesió li ho va impedir. Ara, però, un cop recuperada, aspira a guanyar amb el PSV Eindhoven la Lliga i la Copa d’Holanda.

Per què va decidir marxar a l’estranger?

Feia molts anys que tenia en ment viure una experiència diferent i marxar a fora. Portava set anys a València i considerava que era el moment de fer el canvi. No volia provar sort i aventurar-me en un nou club d’Espanya. Vaig buscar alternatives a l’estranger i vaig decidir anar-me’n a Holanda. A més amb l’edat que tinc crec que era el moment oportú per fer-ho i estic molt contenta.

S’hi va adaptar de pressa, a Holanda?

Sí, la principal diferència és la temperatura. València té una mena de microclima on gairebé sempre hi ha la mateixa. Un altre canvi és l’horari de fer els àpats. Aquí sopem a les 6 de la tarda, mentre que a Espanya aquesta és l’hora de berenar. Després, no he pogut visitar gaire cosa. Portem tancats molt temps. Ara comença tot a obrir-se. Esperaré una mica per anar a restaurants perquè la gent voldrà anar-hi de cop. A més, a Eindhoven no hi ha gaire cosa per fer ni visitar. Al principi vaig anar a Àmsterdam i em va agradar molt.

Hi va aterrar en plena pandèmia, com ho ha viscut?

Doncs des del juny pràcticament només he pogut anar de casa al camp d’entrenament i del camp d’entrenament a casa. No hi havia opció d’anar gaire enlloc més. A més culturalment i per tradicions els holandesos són molt diferents. Per sort l’adaptació ha sigut bona perquè entre les jugadores de l’equip parlem anglès. Al final hem posat el nostre granet de sorra per fer-nos entendre. A més, a poc a poc puc parlar amb les companyes en holandés però és molt complicat.

Té ganes de quedar-s’hi per temps?

Vaig firmar dos anys de contracte. El d’aquesta temporada i el de la que ve. Si ho diu pel tema d’aprendre l’idioma només li puc dir que quan arribo a un lloc m’agrada adaptar-me a la perfecció i crec que aprenent la llengua és la millor forma per fer-ho.

Van tenir alts i baixos, però ara opten al doblet...

L’objectiu és quedar primeres de lliga sí o sí. Ens queden només tres partits i lluitarem per fer-ho possible. Després, depén la posició que quedis a l’Eredivisie, et pots creuar contra un equip o un altre a la Champions. Aquest any ho hem tingut molt complicat perquè ens va tocar el Barça. I a la Copa vam eliminar l’Ajax a semifinals, i ara juguem contra l’Ado Den Haag que és un dels quatre millors equips del país.

Quin nivell té el futbol femení holandès?

A la selecció holandesa moltes jugadores estan jugant a l’estranger. Quan arriben a la trentena d’anys tornen i fa que cada cop més la Lliga pugi de nivell. A Espanya ha passat el mateix amb jugadores com Jennifer Hermoso o Vicky Losada. Crec que les coses s’estan fent bé aquí. Hi ha tres equips d’alt nivell que som nosaltres, l’Ajax i el Twente on hi van a parar les millors jugadores. A diferència de la lliga espanyola es treballa moltíssim el nivell físic en comptes del tècnic.

Un dels pals més grans va ser no poder enfrontar-se al Barça, a la Champions, per lesió?

Em vaig lesionar al bessó a final de la temporada passada amb el València. Em vaig recuperar i dos dies abans de jugar l’anada contra el Barça em vaig tornar a lesionar, va ser una merda. De fet, no vaig arribar ni per la tornada. El que em va passar és que em vaig trencar el bessó intern el curs passat i enguany he patit dos trencaments que m’han fet estar fora. Quan et trenques diversos cops el mateix múscul costa de cicatritzar, encara que sigui petit. I sí, va ser un cop dur perquè hagués sigut el meu debut a la Champions i a més contra un equip de casa meva. Hauria sigut especial, però vaja, vaig poder veure el partit a Barcelona i el retrobament amb amigues em va agradar.

El Barça està a un altre nivell? Les veu favorites al títol?

Estan molt per sobre de la resta d’equips. Només s’han de veure els resultats. Crec que fa poc van vèncer per només 1-0. Això és quelcom estrany i impactant. Porten molts anys apostant pel futbol femení i a poc a poc van millorant. No només en l’aspecte esportiu sinó l’empenta econòmica ha sigut molt important. En l’aspecte esportiu han format un equip amb jugadores estrangeres que són boníssimes i amb espanyoles que també tela. De fet, hi ha jugadores que es moren de ganes d’anar al Barça. Espero que sí, que siguin favorites. Amb la pilota als peus segurament són les millors però el Chelsea és un equip molt perillós al contraatac. Són molt físiques. Per guanyar hauran de tenir el control de la pilota i en algun moment saber patir però si estan sòlides, com van fer contra el PSG, crec que podran ser campiones.