El gol de Nuha a la pròrroga, en un Municipal desbordat d’aficionats, per certificar l’ascens a Segona A continua sent avui, set anys després, la gesta més increïble de totes les que ha protagonitzat el Llagostera, i ja en són unes quantes. Diumenge el club ho vol tornar a fer. En joc no hi ha el retorn a la categoria de plata, però sí un ascens a la nova 1a RFEF, una categoria intermitja entre l’LFP i l’actual Segona B (que a partir d’ara tindrà el seu equivalent en la 2a RFEF), que Luis Rubiales ha inventat per intentar prestigiar i professionalitzar l’avantsala al que es considera futbol d’elit. Seran dos grups de 20 equips, repartit per tot Espanya, amb més competititivat que en la Segona B actual i també més recursos.
Pitu i Aimar són els dos futbolistes de la plantilla que van viure l’ascens contra el Nàstic. Òscar Álvarez, ara segon d’Alsina, també hi era, de jugador. De supervivents d’aquell dia no n’hi ha gaires més. Oriol Alsina i la presidenta Isabel Tarragó, i dins del cos tècnic hi continuen Edu Bardera, Jordi Mir, Jordi Comelles , Valenti , Cristo Avilés i el delegat Israel Simon. «Va ser una eliminatòria molt igualada, i pel que va passar fora del camp, també molt calenta en l’àmbit extraesportiu. A dia d’avui les aficions dels dos equips encara estan enemistades. Però, és clar, va ser inoblidable per a nosaltres, ho recordo amb alegria perquè vam aconseguir un ascens històric per un club petit com el Llagostera», recorda Pitu, que també veu paral·lelismes amb el possible salt de categoria que pot protagonitzar el club diumenge. «Tots els ascensos s’assemblen, per pujar has de fer una gran temporada; ara bé, aquella vegada lluitàvem per arribar al futbol professional, i ara és per estar en una categoria que desconeixem, perquè en tenim poca informació, tot i que ens permetria estar més a prop de l’elit».
El Llagostera va romandre dues temporades a Segona, que també va ser tot un mèrit. Després van venir dos descensos seguits, que van dur l’equip a Tercera, però l’estada va ser curta i el juny de 2019 es recuperava la Segona B. Marcos, Bigas, Maynau, Lucas Viale, Aimar, Pitu, Gil i Sascha són els futbolistes de l’actual plantilla que van viure aquella promoció contra el Portugalete que va culminar amb èxit. Per a Pitu, poder celebrar un altre ascens és molt especial: en aquella eliminatòria contra l’equip basc es va lesionar de graventat en el partit d’anada al genoll i va haver d’estar un any aturat. «Volem seguir fent història, i en l’àmbit personal, seria un altre ascens, que em faria molt content tenint present que l’últim cop que vam pujar ho vaig viure des de l’hospital», apunta el saltenc.
Pitu recorda que quan es va trencar els lligaments encreuats i el menisc intern i extern es va arribar a plantejar la retirada «i que ara al cap de dos anys pugui estar tornant a lluitar per pujar de categoria no m’ho hauria pensat mai. Estic content i orgullós d’haver-ho superat i d’haver aconseguit tornar a jugar i viure coses importants».
