El descens és un fet. Un cop dur per a l’Olot, que perd dues categories en una única temporada, baixant fins la cinquena divisió estatal. Any difícil, amb un munt d’adversitats i on els resultats no han acompanyat. Tot i així, l’equip es presentava a l’última jornada amb opcions i va acabar venent ben cara la seva pell. Va certificar el seu bitllet de baixada cap a la Tercera RFEF després de gaudir de moltes ocasions però sense gaire gol. A partir d’ara s’obre una nova etapa en el club vermell i les properes setmanes seran ben mogudes per definir el nou full de ruta.

Necessitava una carambola l’Olot, que va acabar empatant amb el Penya Deportiva. Va començar dominant, portant la iniciativa. Només començar ho va provar Arumí amb un xut llunyà des de fora de l’àrea. Clara declaració d’intencions. L’ocasió, però, va sortir fora igual que el primer intent de Delgado amb un xut creuat que tampoc va trobar porteria. El mateix davanter, adoptaria un paper d’assistent per buscar Xumetra a l’interior de l’àrea, però la passada va topar amb la defensa. El conjunt balear trobaria el gol poc abans de la mitja hora amb un xut col·locat des de la frontal de l’àrea local impossible per Pol Ballesté, tot i que va faltar una mica de contundència defensiva per part dels garrotxins, que van defensar l’acció amb un Jordi Masó que ja havia vist prèviament una targeta groga.

Cop dur per a un Olot que havia de marcar un gol més que el Prat i era coneixedor que el conjunt potablava ja havia fet la feina. Els de Miquel Àngel Muñoz, però, no van trigar ni 4 minuts en replicar el gol dels balears i això que, poc abans, Xumetra serviria una centrada a Delgado que va rematar amb un cop de cap que va acabar fregant a la base del pal. La igualada arribaria gràcies a un penal que transformaria el mateix davanter de l’Estartit.

El gol va activar novament l’Olot, però sense trobar l’encert. Ho tornaria a provar Xumetra que no va rematar bé des del punt de penal i el mateix davanter, a un minut del descans va etzibar un potent xut des de la frontal de l’àrea que va sortir fora per ben poc.

A la segona part, els de Muñoz van anar per feina i ben aviat es van bolcar a l’atac. Delgado no va poder arribar a una passada de la mort de Xumetra i Colau va replicar amb un xut molt similar al que a la primera part havia acabat al fons de la xarxa. A partir d’aquí, el conjunt de les Illes Balears ja no va gaudir de cap ocasió de perill. El que més ho va provar va ser Xumetra, que va ser tot cor. Al 60, ho va intentar amb un xut creuat que Fran Martínez aturaria amb el peu. També des de la frontal, buscant l’escaire amb un xut que va sortir desviat per centímetres.

A poc a poc, de la combinació i la cerca d’espais es passaria a les centrades per buscar l’atac directe. El que primer ho va fer va ser Pol Prats. L’ebrenc va firmar una molt bona internada per banda dreta per buscar finalment Soler dins l’àrea, però el xut, potent i sec, va topar amb la defensa visitant.

En l’últim quart d’hora, els garrotxins van començar a acusar el desgast físic i el partit es va acabar de partir del tot. Va ser en aquest moment quan Barnils va començar a rebre pilotes aèries per explotar les seves millors virtuts: rematar de cap. Els dos primers intents no van anar dirigits entre els tres pals, però al 82, un nou cop amb la testa va trobar porteria i quan semblava que la pilota entrava un defensa es va encarregar de treure-la des de la línia de gol.

Aquesta última ocasió va ser un cop dur per a l’Olot, que veia com els minuts passaven, però no aconseguien trobar el gol. El darrer intent va ser una nova jugada de Pol Prats, molt hàbil, però el xut va acabar al lateral de la xarxa. Ja no hi va haver cap arribada més i el descens era un fet. Un cop va acabar el partit, l’Estadi Municipal es va omplir primer aplaudiments de l’afició als jugadors i un posterior silenci absolut que corroborava el drama que s’hi havia viscut.