El destí va tornar a ser cruel amb el Barça. Va tornar a tancar-li la porta als nassos, quan tenia a tocar la glòria amb la punta dels dits. Després d’una temporada il·lusionant, tant en sensacions com resultats, l’equip de Jasikevicius es va quedar a un pas de guanyar l’Eurolliga, amb un subcampionat que deixa un sabor amarg. Després de la vuitena final de la seva història, el caseller blaugrana es manté amb dos títols: el del Sant Jordi, el 2003, i el de París, el 2010. El tercer haurà d’esperar. L’Efes és el nou campió de l’Eurolliga (81-86).
Un equip poderós, segurament el projecte més sòlid i il·lusionant muntat a Europa en els últims tres anys va tancar el pas en la final de Colònia als blaugranes. Les estrelles del Anadolu Efes enlluernen i especialment Larkin (21 punts) i Micic (25 punts) van ratllar a gran altura. Formen una dupla que ha sotmès als seus rivals en totes les pistes del continent, liderant un grup que juga de memòria. En el Barça va aparèixer un enorme Higgins (23), Davies va posar tota la seva energia (17) i Kuric va deslligar el seu canell (18), però Mirotic va oferir la seva imatge més discreta (11) i Calathes, que segurament va forçar-se per jugar amb un turmell lesionat, a penes va poder aportar.
Deixar-se la vida en defensa va ser la consigna del Barça i en aquesta aposta es van buidar els jugadors des de l’inici. Especialment, Brandon Davies. Va desbordar energia per tots els seus porus en set minuts irresistibles, fins que va cometre la seva segona falta. Es va multiplicar en atac i en defensa i quan es va anar a la banqueta, amb 10 punts i 5 rebots, havia dibuixat un panorama molt favorable per als blaugranes (20-13). Al segon quart, el partit va entrar en una dinàmica decebedora per als blaugranes, que es van passar més de quatre minuts sense anotar. El parcial en contra va resultar contundent: 4-21, amb aparicions inesperades com les de Pleiss, i només l’aparició de Kuric va deixar un escenari obert al descans (36-39). Les sensacions, no obstant això, no van ser a millor a la volta dels vestuaris en el bàndol barcelonista. I, en canvi, en l’Efes van començar a apareix Larkin i també Micic amb accions d’autèntic MVP, amb el que les diferències van començar a eixamplar-se de manera perillosa (44-55). El Barça es va aconseguir aixecar gràcies a la intensitat de Bolmaro, Davies i Higgins, que van aconseguir retornar l’equilibri al marcador en els últims minuts (69-69, m. 35). Però en aquest escenari d’equilibri, les estrelles van marcar diferències. Larkin i Micic es van apoderar de la pilota i van encadenar diversos atacs de molt de mèrit. El Barça encara va estirar el desenllaç gràcies a Kuric (81-84, m. 39), però això no va ser suficient per evitar que l’Efes pogués segellar la primera Eurolliga de la seva història.
