El Figueres, i el futbol català, van perdre diumenge una de les figures més importants de l’últim mig segle, Xavier Xinxó, als 75 anys. Gerent, secretari general, delegat i assessor personal de molts jugadors, Xinxó va ser una figura clau durant l’epoca daurada del Figueres als anys vuitanta i noranta, quan va passar de Tercera Divisió a Segona Divisió A i va fregar l’ascens a Primera Divisió el 1992 en la fallida promoció contra el Cadis. Nascut a Anglesola (l’Urgell), va traslladar-se de petit a Sabadell seguint l’activitat professional del seu pare, abans d’arribar a l’Alt Empordà. Durant més de 28 anys al club en va viure de tots colors i va gaudir i patir pel club des de primera fila. El president, Narcís Bardalet, recorda Xinxó com la persona «més entranyable i estimada de la història del futbol». Bardalet, que va treballar amb Xinxó al principi de la seva carrera a la Unió, assegura que «avui podria dur sobradament la gerència de qualsevol club». A més a més, el president del Figueres destaca que «els èxits d’aquells es poden atribuir a molts factors, un dels quals segur és la seva gestió».

El llegat de Xinxó serà inesborrable. Així ho creu l’actual president de l’entitat empordanesa, que enumera les inacabables virtuts de l’exsecretari general del club. «Tenia moltíssimes més qualitats que defectes. De fet, no n’hi sabria trobar cap de defecte. Era servicial, amable, intel·ligent, treballador, senzill, reflexiu i estimava els seus amics i el club», diu. A més a més els seus coneixements sobre el reglament i les directrius de la Federació el van convertir en un recurs habitual de consulta de molts altres clubs de la comarca i de fora d’ella.

La nissaga Xinxó, tanmateix, continua al Figueres perquè el seu fill, Xavier, és l’entrenador d’un dels equips de futbol formatiu del club. La cerimònia de comiat tindrà lloc avui a les 12 del migdia al tanatori de la Funerària Empordanesa-Àltima de Figueres.