Ángel Martínez va viure diumenge el descens del Sabadell a 1a RFEF. El disgust, que es pairà, no va ser el pitjor de la nit per al migcampista gironí, que sabia des de feia mesos, que la seva carrera havia arribat al final. «El pitjor va ser el viatge de tornada. Cada quilòmetre que fèiem tornant de Miranda era com un compte enrere. Sabia que ja no tornaria a ser més l’Ángel Martínez jugador», descriu. El descens no embrut, ni de bon tros, una notable trajectòria que, més de 300 partits després, ha arribat a la seva fi. Amb 35 anys, una greu lesió al genoll ha fet dir prou al gironí, que penja les botes després d'haver jugat a Primera amb l'Espanyol, al Girona amb el seu germà Jose, i haver tastat el futbol anglès de la mà del Blackpool, on era tot un ídol, Chesterfield i Milwall i acabat a Sabadell.

El genoll d’Ángel va dir «prou» literalment. Amb molta tralla des que el 2015 se’l va trencar amb el Chesterfield i va necessitar 18 mesos de recuperació, Ángel havia convertit en una rutina jugar amb dolor. Tot va canviar, però, a partir del gener. «Se’m bloquejava el genoll de cop. No podia ni acompanyar les nenes a escola i de vegades queia a casa sol», detalla. A partir d’aquí, el metge va ser clar. «Em va dir que m’oblidés del futbol, que tenia el genoll desfet i o m’operava o tindria problemes en el futur. Això em va fer decidir», explica.

A partir de llavors, Ángel va començar a preparar-se per al final d’una carrera que «hauria allargat tant com hagués pogut» jugant a «1a RFEF, 2a RFEF o on fos». «Em cuido i estic bé físicament. No volia plegar, però el cos ha dit prou», diu. Ángel ho tenia assumit des de feia mesos però no va ser fins dimarts a la nit quan ho va fer públic a les xarxes socials. Va ser llavors quan es va adonar del llegat que deixava. «M’ha escrit i trucant gent de tot arreu. Allà on he estat m’he sentit estimat sempre. De l’època del Rayo, de Girona, del Blackpool, del Chesterfield, d’aquí...Això és el que em deixa el futbol. Han estat anys fantàstics plens d’històries, aventures i anècdotes. Amb el temps veus que el futbol s’acaba però queda la trajectòria i els amics».

Algunes de les trucades que ha rebut han estat ja per començar a parlar de feina. Ara mateix però, Ángel vol «desconnectar» i «gaudir de la família». D’aquí uns mesos, «evidentment» que continuarà vinculat al futbol d’una manera o altra. «És el que he fet des que tenia 4 anys. Quan trobi un projecte que m’agradi m’hi llançaré caps al cent per cent, com sempre he fet», diu. Ángel plega «orgullós d’haver sortit als cromos, jugat a Primera i al Girona amb el seu germà».