Sergi Mach (Sarrià de Ter, 1997) serà un altre dels jugadors gironins que tastarà l’ASOBAL. Després de créixer a les categories inferiors del Sarrià, va passar a formar part de la família del Bordils a partir de cadet i va debutar, uns anys més tard, a Divisió d’Honor Plata com a blanc-i-verd. A la segona màxima divisió de l’handbol estatal va començar a destacar i ben aviat alguns equips li van picar l’ullet, fins que la temporada passada, la 2019-2020, va fitxar pel Club Balonmano Alarcos Ciudad Real, també de Plata. El seu excel·lent rendiment, sent màxim golejador de la fase d’ascens -en la primera part del campionat va ser el cinquè amb 79 dianes-, ha fet que l’Incarlopsa Cuenca hagi apuntat el seu nom a l’agenda.

El fitxatge de Mach va ser molt ràpid. «Van trucar al meu representant i em va dir que estaven interessats», explica. «Després vaig parlar jo amb en Lidio Jiménez, l’entrenador», afegeix. De fet, «hagués firmat tot just acabar de parlar amb ell, però volia comentar-ho abans amb la família. Va ser una decisió molt ràpida». Arribarà així a un equip capdavanter en la categoria i que fa anys que lluita per estar a Europa. Això «és un plus important», destaca. Mach espera que la seva adaptació a l’ASOBAL sigui ràpida, però també admet que «tot costa i tot té un procés, perquè serà una ciutat nova, un equip nou i una categoria nova». Tot i així, és un repte que encara amb molta il·lusió i «en tinc moltes ganes» perquè el que serà el seu nou entrenador, Lidio Jiménez, li va dir que «tenen moltes ganes que estigui allà amb ells, i que estigui tranquil, sobretot». També «volen que l’equip tingui un bon joc i que esperen que m’hi trobi a gust».

Jugar a la màxima categoria de l’handbol estatal requereix esforç i sacrifici, amb més hores d’entrenament i on els rivals són més forts físicament i tenen moltes més habilitats tècniques que a Plata. Per això, el sarrianenc creu que «he de seguir millorant físicament, perquè sé que no soc un portent físic i he de treballar-ho». Però també va més enllà perquè pensa que «un jugador sempre ha d’estar en constant millora i he de seguir treballant els aspectes tècnics i tàctics del joc». Especialment, «la defensa».

Aquest any, amb el Ciudad Real, Sergi Mach ha estat el màxim golejador del grup de l’ascens de Plata, tot i que el seu equip ha quedat en la zona baixa de la classificació. «Sempre he estat un jugador que de cara a porteria té molt encert i aquest curs he tingut molt pes dins l’equip», explica. Però també és conscient que «sense els companys no estaria fent aquests números». A més, ha combinat la faceta de jugador d’handbol amb els estudis. Fa la carrera de Comptabilitat i Finances, que «vaig fent de mica en mica», per poder tenir temps per tot i «he estat dos anys cursant quart, repartint-me les assignatures». De fet, fa unes setmanes que va fer la defensa del Treball Final de Grau i tot i acabar la carrera, si tot va bé aquest any, i fer el salt a ASOBAL el pròxim curs «intentaré estudiar un màster del que m’agradi».

No oblida les seves arrels, i és que prové d’una família apassionada per l’handbol. El seu germà, David Mach, és porter del Bordils, equip que «no he deixat d’anar a veure sempre que he vingut perquè ells m’han ajudat moltíssim, sobretot a fer el salt a Plata». Categoria on espera que, ben aviat, hi pugui tornar l’equip. «És un poble on es respira handbol. És complicat baixar i pujar de nou l’any següent, però allà hi ha les condicions i la gent per fer-ho i segur que treballaran per tornar-hi», conclou.