El Sarrià obrirà la temporada que ve una nova etapa sota la batuta de Josep Espar a la banqueta. El tècnic barceloní compaginava fins ara el càrrec de director esportiu del club gironí amb el de segon entrenador de Xavi Sabaté al Wisla Plock polonès des del 2018. Ara, el Sarrià aposta per Espar per fer-se càrrec de l’equip després que Salva Puig l’hagi dirigit en les dues primeres temporades del club a Divisió d’Honor Plata. «Estem orgullosos de la meravellosa feina que ha fet en Salva però ara apostem esportivament per en Josep Espar», explicava Joan Llunell, president del Sarrià. Espar ja va dirigir l’equip del 2011 al 2016 i també havia de ser l’entrenador de l’equip el curs 2018-19 però va acceptar l’oferta de Polònia i el càrrec va ser per a Pere Coll, que va assolir l’ascens a Plata.

Salva Puig, doncs, deixa l’equip a Plata després de dues temporades a la banqueta. Ho fa orgullós de la feina feta. «Tot són etapes a la vida i aquesta ha estat molt profitosa. Estic molt agraït a l’oportunitat que m’han donat. Han estat dos anys molt intensos on el rendiment ha estat alt i personalment m’enduc una experiència molt bona», explica Puig. En aquest sentit, l’exjugador del Barça i del Granollers a l’ASOBAL considera que se’n va del Sarrià sent «més bon» entrenador que quan vaig arribar. «He guanyat en molts àmbits i l’experiència viscuda en aquesta categoria tan dura ha estat impagable», diu Espar que respecta la decisió del Sarrià. «El club ja n’explicarà els motius. Jo respecto les decisions», deixa anar.

Sense proposta de renovació per part del Sarrià, Puig no se’n va dolgut i obre ara una nova etapa a la seva carrera. De moment, encara no sap cap on l’enfocarà però sí que té clar que se’n va d’allò més satisfet de la tasca realitzada a Sarrià. «La categoria cada cop és més professionalitzada i dura. Hem competit contra transatlàntics de tu a tu. Més enllà de les victòries, em quedo que hem estat un equip reconeixible. És un èxit ser un tercer any a Plata», deia. Puig se’n va enamorat de Sarrià, un poble que glossa l’essència de l’handbol en cada partit. «S’estimen el club. És com una religió», diu Puig que «sobretot la temporada passada abans de la pandèmia en vaig poder gaudir». «Enguany amb les restriccions ha costat que entrés públic al pavelló. Ara bé, l’ambient i l’atmosfera que s’hi crea en els partits importants o en els derbis, és quelcom que s’ha de viure», detalla. Puig no es planteja res a curt termini. «Deixaré fluir la situació. Estic obert a tot. Des de prendre’m un any sabàtic allunyat de l’handbol, a incorporar-me a un altre projecte», explica.