El passat 22 de maig el Sarrià va assolir la permanència a la Divisió d’Honor Plata d’handbol, una categoria on no continuarà Pere Arnau. Després de rumar-s’ho i no pas poc, ha decidit fer el salt de l’Asobal amb el Puente Genil. De fet, fa temps que alguns clubs de l’elit de l’handbol estatal li anaven al darrere, però tot i això ell admet que «em va costar decidir-me». Ho justifica: «Els estudis feien que em tirés una mica enrere». Aquest any ha acabat el segon curs d’Infermeria a la Universitat de Vic i «era acabar la carrera i posar-me a treballar ja d’infermer o provar això de jugar a l’handbol professional», explica, tot afegint que «més endavant no ho hagués fet perquè com més a prop m’hagués vist d’infermer, menys m’hagués interessat per l’handbol».

Pere Arnau porta tota una vida lligada al Sarrià i des de l’any passat reparteix fuetades amb la seva mà esquerra a Plata, on ha estat un dels màxims golejadors aquesta temporada −89 dianes en la primera fase i 46 en la segona−. També va viure alguns anys a les categories inferiors del Barça, on va arribar a entrenar amb el primer equip, però va ser quan els jugadors professionals marxaven amb les seves seleccions i pujaven membres del filial per fer entrenaments més individualitzats. Allà va conèixer Xavi Túa, actual jugador del Puente Genil i amb qui compartirà vestidor a partir del curs vinent. «Hem parlat un parell de cops i m’ha explicat com funciona tot allà», tot i que reconeix que encara no ha tingut temps de fer-ho amb l’entrenador perquè «vaig de bòlit amb els exàmens». Conscient que a l’Asobal «tot és més professional», és del parer que «el primer que hauré de millorar és el físic» perquè «jugaré, en teoria, contra gent més grossa i forta». Arnau també creu que haurà d’adaptar-se a l’estil del joc del conjunt cordovès i «ja miraré llavors en què més puc millorar». «Tenia ganes de saber el que és jugar a l’handbol professional i dedicar-me a això exclusivament», completa.

De fet, una de les primeres coses que va fer quan va decidir fitxar pel Puente Genil va ser parlar amb un antic company seu, Pau Guitart, també sarrianenc de tota la vida i que ha disputat la seva primera temporada a la màxima categoria. Tot i que el porter ha fet una bona temporada, el seu equip, el Puerto Sagunto, no ha pogut aconseguir la permanència. «Ell m’ha dit que el nivell puja bastant», explica, abans d’afirmar que la clau de l’èxit per a un jugador com ell o Guitart de pujar a l’elit és «que portem des dels quatre anys jugant a handbol i l’únic que hem vist és això». Per arribar fins aquí «hem dedicat moltes hores i molt d’esforç perquè nosaltres preferíem abans anar al pavelló a fer coses que sortir pel carrer amb els amics».

Abans de marxar i que s’anunciés oficialment el seu fitxatge pel Puente Genil, Pere Arnau va voler assegurar la permanència pel Sarrià i això «suposa un gran pas pel club». Primer, «perquè la gent del filial pugui pujar a Plata, que és un premi molt gran», i, segon, «perquè si es necessita algun reforç, saps que ets el segon equip de Catalunya, després del Barça B, que fa la vida a part». I és que en ser un equip amateur «el tema econòmic és difícil i poder motivar algú per jugar a Plata sempre és un al·licient més». Pere Arnau marxa del club que l’ha vist créixer, però està segur que «el Sarrià queda en bones mans perquè cada any hi ha més nivell i gent que està agafant protagonisme». Un d’ells, el seu germà gran, Martí, «que fa molts anys que s’ho curra» i qui l’ha ajudat moltíssim a decidir-se a fer aquest salt a l’elit.