Fins aquí ha arribat Joel González, taekwondista empordanès que ha guanyat dues medalles en uns Jocs Olímpics (l’únic gironí que ho pot dir), i qui ahir posava el punt i final a la competició. Ho va fer «amb ganes d’aturar el temps» i també «amb por al buit que hi pugui haver al darrere de tot això», però, al mateix temps, disposat a buscar «el mateix èxit que ha obtingut en la vida professional, en la vida esportiva». González, que ja havia insinuat el seu adeu en aquest mateix diari fa un parell de setmanes, es retira amb nomes 31 anys i en el seu palmarès té una medalla d’or en -58 quilos en els Jocs de Londres 2012 i una altra de bronze en -68 en els de Rio 2016, però també amb dos ors i una plata mundials i dos ors i un bronze europeus. En un acte de comiat a la seu del Comitè Olímpic Espanyol (COE), ell mateix va dir que «ja tocava» retirar-se. «A la final olímpica vaig voler que el temps s’aturés perquè no sabia si tornaria a viure una altra vegada alguna cosa així. Avui sento el mateix. Em fa por el buit que hi pugui haver darrere d’això».

Llicenciat en Criminologia, autor d’una tesi sobre el frau esportiu, ha treballat amb LaLliga i la UEFA i vol enfocar el seu futur professional cap aquest àmbit. «Tinc moltes cartes al damunt de la taula, les he d’anar descobrint una a una i començar una partida nova. Intentaré arribar a l’èxit en la meva vida professional com he fet en l’esportiva», apuntava, emocionat. Va afirmar també que l’esport l’ha fet «ser una persona» de dalt a baix i va indicar que el seu millor record és el bronze de Rio 2016. «Amb 22 anys et creus invencible. Però em vaig trencar el genoll, vaig haver de parar, i arribar als Jocs gairebé sense poder córrer i sortir amb un bronze em va ensenyar que si ets constant i lluites, els pals no fan tant de mal», va assenyalar.

L’última etapa de la cursa del taekwondista de Figueres ha estat marcada per les lesions. Encara que la seva intenció era lluitar per la classificació per als Jocs de Tòquio 2020, no va aconseguir plaça en el preolímpic que repartia els últims bitllet. Es va plantejar llavors perllongar la seva trajectòria fins al pròxim Mundial, un objectiu que queda descartat amb aquest anunci de retirada. En l’acte del seu comiat va estar acompanyat per la seva família i pels presidents del COE i de la Federació Espanyola, Alejandro Blanco i Jesús Castellanos. Blanco va parlar de González com d’«una llegenda» de l’esport espanyol. Mentre que Castellanos va dir que «el taekwondo espanyol sempre estarà en deute amb ell» i que sempre tindria la porta oberta a la Federació.