Arriba a l’Eurobasket després d’haver celebrat 300 partits com a internacional. Què li diu aquest rècord?

Aquestes coses les controlo perquè me les fan controlar vostès, els periodistes. Sabia que era a punt d’arribar-hi, ho havia d’haver fet al febrer en la finestra FIBA en els dos partits contra França que es van acabar anul·lant, i aleshores ja n’havia parlat pels mitjans de la Federació, que ho tenien tot a punt.

No es tregui mèrits...

No em trec mèrits, jo soc molt simple: les coses que he fet a la meva vida, que estic molt contenta de com m’ha anat, no són ni una càrrega ni un motiu per aturar-me allà. A mi no m’interessa parar-me, perquè quan em pari em pararé del tot. Tinc la sensació que tot això són les últimes coses que estic vivint com a jugadora, encara que fa deu anys que estic una mica en aquest mode, i mai arriba l’últim capítol. Això ajuda a no parar-me. Més que els 300 partits, valoro més que fa 19 anys que jugo amb la selecció. És molt temps! Però m’agrada, és la meva vida, no em paro a pensar com seria d’una altra manera. Jo jugo a bàsquet així.

Com es troba? Va acabar la temporada admetent que estava molt cansada...

Vaig acabar fatal! En aquesta fase de preparació de l’Eurobasket m’he tornat a sentir jugadora. El dissabte 5 de juny, el dia de l’homenatge sorpresa pels 300 partits contra Bèlgica, em vaig despertar molt bé, com si ja sabés que m’havien de passar coses boniques aquell dia. I la sensació és aquesta, que el cos i el cap ja tornen a respondre. M’ha costat bastant, realment. Em vaig lesionar, vaig quedar clavada de l’esquena, i en el partit de tornada de semifinals a València estava malament. Vaig estar dues setmanes quieta. El meu cos em va dir «fins aquí hem arribat, toca descansar». M’ha costat tornar-me a posar alineada en l’aspecte mental i físic.

Abans d’incorporar-se a la selecció va renovar amb l’Uni. Va arribar a plantejar-se la retirada o tenia clar que seguiria?

Vaig estar molt en contacte amb Cayetano (Pérez), en Pere (Puig) i en Xavi (Fernández) i vull pensar que esperant la meva decisió no els vaig fer posar gaire neguitosos. La meva mare sempre em diu que quan s’està malament no es poden prendre decisions, i jo no estava bé, necessitava un temps. Amb tot l’estiu que tenia pel mig se’m feia molt difícil pensar que estaria en condicions per a la següent temporada i no em volia comprometre a una cosa per a la qual em semblava que no tenia energia. Per això vaig haver de parar una mica, tenir una mica més de claredat mental. Aleshores havia de veure si estava preparada per deixar de jugar, i vaig veure que no, que no estava preparada per deixar-ho. A mi el bàsquet m’agrada molt. I tinc aquesta vinculació amb Girona i amb l’equip que fa que diguis «va, fem-ho». A més tenia ganes de viure un any normal, viure l’ambient de Fontajau, que la gent pugui tornar al pavelló... hem tingut una connexió molt maca amb els aficionats, i vaig pensar que si havia d’acabar, tampoc volia que fos amb aquesta sensació d’aquest any, que ha sigut molt trist.

L’equip fa bona pinta?

Com sempre, com cada any. He anat seguint la construcció de la plantilla. En Pere (Puig) no sé com s’ho fa, però sempre s’ho acaba muntant. L’equip serà competitiu; ara, la competició serà dura, i sembla que haurem de fer la prèvia de l’Eurolliga. Esperem que allà ens poguem classificar. No hi seran la Sonja (Vasic) o la Chelsea (Gray), tindrem un altre equip, i soc conscient que mai a Girona serem un València o un Salamanca. Tenim una altra identitat i model de club. Els David contra Goliat a mi em van molt. L’Avenida per equip i per entitat és l’insígnia de la Lliga, i això no vol dir que nosaltres no puguem estar allà, i ja ho hem demostrat.

Va estar amb Laia Flores en l’eliminatòria contra el València i també durant uns dies a la concentració. Com la veu?

A mi la Laia m’agrada perquè és una tia valenta. A mi m’agraden les jugadores amb caràcter. Ha vingut a la selecció sabent que hi estaria uns dies. Al Lucas Mondelo li va agradar per això, pel seu desvergonyiment, que és el que s’espera en la joventut. Me n’alegro perquè ens hem pogut conèixer una mica més.

Com arriba la selecció a l’Eurobasket?

Potser no som les favorites, però al final sempre competim. Aquesta és la nostra força. Espero que puguem aconseguir el nostre millor nivell.