Pressionada per les circumstàncies, la selecció espanyola va respondre amb una determinació formidable davant d’una situació límit contra Eslovàquia (0-5), a la qual va doblegar amb la mateixa rotunditat que no va tenir ni contra Suècia ni contra Polònia, tan beneficiada pels errors del seu adversari, amb el ridícul gol del porter Dubravka com a expressió màxima, com a mereixedora incontestable de la victòria que la rellança als vuitens de final de l’Eurocopa 2020. Com a segona de grup, aquí espera (el dilluns 28 de juny a l’estadi Parken de Copenhaguen) Croàcia, tan irregular i imprevisible com Espanya en la primera fase, però a dia d’avui és encara la subcampiona del món de l’enginyós Luka Modric. Es tracta del proper desafiament per a la revitalitzada Espanya, que va afinar la punteria i així va espantar vells fantasmes.

És la diferència més reconeixible comparada amb el 0-0 de la primera jornada davant Suècia o amb l‘1-1 de la segona enfront de Polònia. Res a veure amb el triomf davant Eslovàquia, sentenciat a la vora del descans per un cop de cap de Laporte, engrandit en el minut 55 per Pablo Sarabia (promotor de tres dels quatre primers gols del seu equip), encara més per Ferran Torres al 66, encara més per Pau Torres al 71 i d’una contundència evident de principi a fi.

Sarabia va ser un dels quatre canvis de l’onze. També Eric García, Azpilicueta i Busquets. A qualsevol variació es manté al marge el davanter Álvaro Morata. Sota la lupa de la crítica, va fallar alguna oportunitat davant Suècia el dia del debut, va errar unes quantes més davant Polònia i va desaprofitar un penal contra Eslovàquia als 10 minuts. El seu xut a mitja alçada el va rebutjar Dubravka, que va endevinar la trajectòria de la pilota. S’olorava un altre desastre, però ahir la punteria va acompanyar. Morata va ser substituït al 65, entre xiulets i aplaudiments. La classificació estava ja encarrilada i està per veure si juga o no contra Croàcia. Per això, caldrà esperar a dilluns.