La renovació de María Araújo amb l’Spar Girona va trigar més del que s’esperava a fer-se oficial, però perquè hi havia un altre tema que l’ocupava. Aquest no era cap altre que el de la seva recuperació, després de lesionar-se de gravetat durant un entrenament el passat mes de març. Tots els seus plans es van tòrcer. Ni play-off, Eurobasket, Jocs Olímpics... Va ser dur d’assimilar. «Des del primer moment el club va dir-me que no em preocupés per la renovació de la temporada vinent. Podia comptar amb continuar i estar tranquil·la per centrar-me en el genoll. Tot han sigut facilitats», explica l’ala pivot gallega. L’acord per un curs més i un altre d’opcional pràcticament va quedar tancat en el primer partit que va celebrar-se a Fontajau (Uni-Tenerife) un cop confirmats els pitjors pronòstics de la lesió: «Abans ja n’havíem parlat. Han passat uns mesos fins que no s’ha confirmat, però perquè era un moment de pensar només en mi i en la cama. No necessitava atabalar-me més i per les dues parts la idea estava clara». Recorda la lesió com si fos ahir. «Estava defensant Elonu i en un moviment normal vaig notar com el genoll se’n va anar cap endavant i cap enrere. Vaig estar molta estona a terra a causa del dolor i, quan vaig aixecar-me, vaig notar el crek. Moltes de l’equip també el van sentir. Pel cap se’m van passar un munt de moments que volia afrontar com el play-off, els Jocs, l’Eurobasket... No sé què em va fer més mal, si la lesió o perdre’m tot això. Tenint en compte com en soc de competitiva, encara em va fer més ràbia», confessa.

Gairebé tres mesos després, Araújo comenta que se sent «millor». «Al principi sempre és dur. Sobretot el primer mes, que físicament va ser terrible. Mentalment també perquè la vida et canvia de forma radical i els plans que tenia s’escapen. Estic assumint aquest canvi a poc a poc i ara la rehabilitació va bé. Estic en els temps perfectes i el genoll reacciona bé, encara que hi ha exercicis que fan mal i costen perquè s’ha de tornar a formar tot el múscul», diu. En principi, els càlculs auguren que tornarà a jugar a finals del 2021. La gallega, però, prefereix no posar-se cap data perquè això seria una «pressió afegida que passa factura». De moment, segueix fent la rehabilitació a Girona sota el seguiment del club i més endavant marxarà a casa seva, a Vigo, per continuar amb la recuperació. Les dues darreres setmanes les ha passat fent un intensiu de matí i tarda a la clínica Egarsat de Barcelona, on ha treballat amb unes màquines antigravitatòries per caminar sense el seu pes.

Qui sí que podrà gaudir de totes les competicions és Laia Palau, que als seus 41 anys jugarà una quarta temporada amb l’Uni. Araújo està encantada de poder seguir compartint vestidor amb la base barcelonina. «Sempre està a l’alçada, si pren aquesta decisió és perquè li ve de gust. Retirar-se en un any tant atípic no és el millor fermall. Té ganes de disfrutar d’un bon any a Fontajau amb l’afició», apunta. De tornar a trepitjar Fontajau també en té ganes Araújo amb l’objectiu principal de «recuperar-me».